Hélia Correia (Lisboa, 1949) és una escriptora i traductora portuguesa. Va ser guardonada amb el Premi Camões 2015.[1]
Biografia
Hélia Correia va néixer a Lisboa el febrer de l'any 1949, i va créixer en Mafra, lloc d'origen de la família materna, on va realitzar els seus estudis d'ensenyament primari i començà els secundaris.[2][3] Va finalitzar els estudis secundaris a Lisboa, ciutat on també va assistir a la Facultat de Lletres.[1] Es va llicenciar en Filologia Romànica i, més tard, es va post-graduar en Teatre de l'Antiguitat Clàssica.[1][4] És professora de Llengua Portuguesa d'educació secundària.[3] També ha treballat en diverses traduccions.[5]
L'any 1968 va començar a publicar poesia en pàgines literàries de diaris (Diario de Lisboa, República i A Capital), revistes (Vértice) i antologies.
En 1981, es va estrenar en narrativa amb O Separar das Águas i en 1982, es publicà O Número dos Vivos. La novel·la Montedermo va ser escenificada pel grup de teatre O Bando, fet que donà a Correia cert relleu. Des del principi es reflecteix el gust de l'autora pel teatre i per la Grècia clàssica.[6]
També destacaren, en la seva producció literària, les novel·les Casa Eterna i Suma. Ja en poesia, destacà A Pequena Morte/Esse Eterno Canto.[6]
En 2010, Hélia Correia va publicar la novel·la biogràfica Adoecer, en què aborda la història d'amor entre Elisabeth Siddal i el poeta i pintor pre-rafaelita Dante Gabriel Rossetti. En 2012 publicà l'obra A Terceira Miséria, que va ser doblement premiada en la modalitat de Poesia.
Premis i Reconeixement
Va ser guardonada amb el Premi Camões en 2015.
En 2017 va ser distingida per l'Associació d'Escriptores i Escriptors en Llengua Gallega com Escriptora Gallega Universal.[7]
Va guanyar el Premi Literari Guerra Junqueiro, atorgat l'any 2021 al Festival Internacional de Literatura de Freixo d'Espada a la Cinta.[8]
Va tornar a ser distingida en els Premis de la PEN Club Portuguès de 2021, en la categoria Poesia, amb el llibre Acidentes.[9][10]
Obra
- Teatre
- 1991 - Perdição, Exercício sobre Antígona
- 1991 - Florbela
- 2000 - O Rancor, Exercício sobre Helena
- 2005 - O Segredo de Chantel
- 2008 - A Ilha Encantada (versió per a joves de William Shakespeare)
- Poesia
- 1986 - A Pequena Morte / Esse Eterno Canto
- 2012 – a Terceira Miséria
- Per a la Infància
- 1988 - A Luz de Newton (7 Històries de Colors)
- Ficció
- 1981 - O Separar das Águas
- 1982 - O Número dos Vivos
- 1983 - Montedemo
- 1985 - Villa Celeste - Novela ingénua
- 1987 - Soma
- 1988 - A Fenda Erótica
- 1991 - A Casa Eterna
- 1996 - Insânia
- 2001 - Lillias Fraser (Premi de Ficció del PEN Club)
- 2001 - Antartida de mil folhas
- 2002 - Apodera-te de mim
- 2006 - Bastardia
- 2008 - Contos
- 2010 - Adoecer
- 2018 - Um Bailarino na Batalha
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Relógio D'Água Editores. «Hélia Correia Recebe Prémio Camões». Relógio D'Água Editores, 17-06-2015. [Consulta: 26 juliol 2015].
- ↑ «Literatura: Hélia Correia distinguida com Prémio Vergílio Ferreira 2013 pela Universidade de Évora». Expresso (Portugal), 19 fevereiro 2013.
- ↑ 3,0 3,1 «Hélia Correia é a vencedora do Prémio Camões». Público (Portugal), 17-06-2015. [Consulta: 17 juny 2015].
- ↑ Mariana Pereira. «Hélia Correia é Prémio Camões 2015». Diário de Notícias (Portugal), 17-06-2015. [Consulta: 19 juny 2015].
- ↑ Maria João Costa. «Hélia Correia vence Prémio Correntes d'Escritas». Rádio Renascença, 21 fevereiro 2013. [Consulta: 19 juny 2015].
- ↑ 6,0 6,1 Infopédia. «Hélia Correia». Infopédia. [Consulta: 26 juliol 2015].
- ↑ Revista Blimunda n.º 61 (Junho de 2017), pág. 6.
- ↑ «Escritora Hélia Correia vence Prémio Literário Guerra Junqueiro». Notícias ao Minuto, 04-05-2021. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ Lusa, Agência. «Hélia Correia, José Gil e José Eduardo Agualusa vencem Prémios P.E.N. Clube Português». Observador. [Consulta: 5 octubre 2021].
- ↑ «Hélia Correia, José Gil e Agualusa vencem Prémios P.E.N. Clube». Notícias ao Minuto, 04-10-2021. [Consulta: 5 octubre 2021].
