PROFILPELAJAR.COM

György Somlyó
	(1973)
Biografia
Naixement	28 novembre 1920 ; Balatonboglár (Hongria)
Mort	8 maig 2006 (85 anys); Budapest (Hongria)
Sepultura	Cementiri de Farkasréti
Activitat
Ocupació	poeta, assagista, traductor, escriptor, dramaturg
Ocupador	Nyugat
Membre de	Széchenyi Academy of Literature and Arts (en) (1992–); Acadèmia Literària Digital
Família
Cònjuge	Elli Nikodémusz
Pare	Zoltán Somlyó
Premis
	(2001) Premi Milán Füst; (1997) Premi Kossuth; (1990) Orde de la Bandera de la República Popular d'Hongria; (1987) Premi Tibor Déry; (1966) Premi Attila József; (1954) Premi Attila József; (1951) Premi Attila József; (1950) Premi Attila József; Legió d'Honor ;

György Somlyó (Balatonboglár, 28 de novembre de 1920 - Budapest, 8 de maig de 2006) fou un poeta, traductor i assagista hongarès.

Biografia

Fill de Zoltán Somlyó, un poeta de la primera generació de la revista Nyugat (Occident), estudià literatura hongaresa i francesa en la Universitat Catòlica Pázmány Péter, a Budapest, entre el 1940 i el 1946, i en la Sorbona des d'aquest any fins al 1948.^[1] Influenciat pel surrealisme francès, va traduir a l'hongarès molts poetes francesos moderns, com Paul Valéry, Paul Éluard i Saint-John Perse, i amb el temps arribaria a publicar un quadern de poemes propis en llengua francesa, Parisiens (1987). També va rebre la influència de Pablo Neruda, i va introduir a Hongria aquest i altres poetes espanyols i sud-americans. Al mateix temps, en la seua poesia més primerenca, durant els anys quaranta i cinquanta, procurà atenir-se a les directrius del realisme socialista, i entre els anys 1948 i 1955 va ocupar diversos càrrecs culturals en el Teatre Nacional, en estudis de cinema, en la ràdio, i va dirigir, del 1951 al 1953, la revista setmanal Irodalmi újság (Gaseta Literària). Durant la dècada dels anys seixanta, coincidint amb una certa obertura del règim estalinista en l'època de János Kádár, i sobretot arran de l'amnistia general del 1963, quan va començar un període més tolerant amb la literatura políticament neutra, fins i tot fomentada oficialment, va ser quan Somlyó trobà la seva veu més interessant, cultivant una poesia en què es combina l'experimentació formal amb un rerefons existencial.^[1]^[2]

El 1966 va llançar l'almanac Arion, que es publicà fins al 1987 i esdevingué un pont cultural entre l'Europa occidental i el món comunista. Arion publicava traduccions de poesia hongaresa en les llengües occidentals i composicions originals de poetes estrangers, entre ells Edwin Morgan, Charles Tomlinson, Jean Rousselot, Pablo Neruda, Octavio Paz i Rafael Alberti. Publicà també un bon nombre d'assajos sobre poetes tan fonamentals del segle XX com T. S. Eliot i Ezra Pound, a més d'un llibre sobre Milán Füst (un gran poeta hongarès de la generació Nyugat), una introducció a la poesia moderna i diversos escrits sobre poetes actuals i sobre l'art de la traducció. Les seves pròpies traduccions van ser reunides en tres volums sota el títol de Szelrozsa (Rosa dels vents), apareguts el 1993, el 1995 i el 1998.^[2]

Des del 1970 va cultivar també la prosa narrativa: Arnyjatek, on relata la malaltia i mort del seu amic el poeta Gábor Devecseri; Rámpa, relat autobiogràfic ambientat en els camps de concentració durant la guerra,^[3] i Kettős Párizsi.

Va ser vicepresident del PEN Hongarès, secretari de l'Associació d'Escriptors Hongaresos, i des del 1976 membre del consell de redacció de la revista literària francesa Poésie. El 1997 va ser elegit membre de l'Académie Mallarmé de París. Morí el 2006 a l'edat de 85 anys.^[3]

Obres

Poesia

A Beke erdeje (La pau del bosc), 1952
Vallomas a bekerol (Declaració de la pau), 1953
Talizmán (Talismà), 1956
Tó fölött, ég alatt (Per sobre el llac, al cel), antologia, 1962, 1965
Mesék a mese ellen (Faula contra les faules), 1967, 1999
A mesék második könyve (El segon llibre de les faules), 1971
A mesék könyve (El llibre de les faules), 1974
Épp ez (Això és), 1976
Arion éneke (Cant d'Arió), Poesia reunida 1, 1978
Kőkörök (Cercles de pedra), Poesia reunida 2, 1978
Ami rajtam túl van (Què hi ha enllà de mi), antologia 1937–1986, 1988
Palimpszeszt (Palimpsest), 1990
Nem titok (No és un secret), 1992
A negyedik szoba (La sala quatre), poemes 1992–1993, 1994
Törésvonalak (Divisions), 1997
Ahol van (On és), poemes 1997–2002, 2002

Novel·la

Arnyjatek (Joc d'ombres), 1970
Rámpa (Rampa), 1983
Párizsi kettős (Doble història de París), 1990

Estudis i assaigs

A költészet vérszerződése (La poesia en la sang), 1977
Másutt (Enjondre), 1979
Szerelőszőnyeg, 1980
Megíratlan könyvek (Llibres no escrits), 1982
Részletek egy megírhatatlan versesregényből (Plans inútils per a una novel·la en vers), 1983
Philoktétész sebe (La ferida de Filoctetes), 1986
Füst Milán, vagy a lesütött szemű ember (Milán Füst, o l'home amb els ulls baixos), 1993
Philoktétésztől Ariónig 1-2. (selecció d'estudis), 2000