Gustave Choquet
Gustave Choquet | |
Naixement | (fr) Gustave Alfred Arthur Choquet 1r març 1915 Solesmes (França) |
---|
Mort | 14 novembre 2006 (91 anys) 5è arrondissement de Lió (França) |
---|
| President Comissió Internacional per l’Estudi i la Millora de l’Ensenyament de les Matemàtiques |
---|
1950 – 1958 |
| |
Formació | Facultat de Ciències de París - doctorat (–1946) Universitat de Princeton (1938–1939) École Normale Supérieure (1934–1937) Lycée Saint-Louis (1933–1934) |
---|
Tesi acadèmica | Application des propriétés descriptives de la fonction contingent à la théorie des fonctions de variable réelle et à la géométrie différentielle des variétés cartésiennes (1946 ) |
---|
Director de tesi | Arnaud Denjoy |
---|
|
Camp de treball | Anàlisi funcional, Teoria potencial, topologia, teoria de la mesura, matemàtiques, teoria de la mesura, teoria de grafs i teoria de nombres |
---|
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
---|
Ocupador | École Polytechnique (1960–1969) Universitat de París (1949–1984) Universitat de Grenoble Alps (1947–1949) Universitat Jagellònica (1946–1947) Centre Nacional de Recerca Científica (1941–1946) Exèrcit francès (1939–1940) |
---|
Membre de | |
---|
|
Conflicte | Segona Guerra Mundial |
---|
|
Obres destacables | Estudiant doctoral | Michel Talagrand, Haïm Brezis, Léon Motchane, Nassif Ghoussoub, Michel Lapidus, Jean-Michel Bony, Gilles Godefroy, Eugene McLachlan, Gabriel Debs, Mohamed Akkar, André Revuz, Richard Becker, Michele Capon, Hicham Fakhoury, Alain Louveau, Michel Métivier, Mathieu Meyer, Gabriel Mokobodzki, Marc Rogalski, Gilles Royer, Jean Saint-Raymond i Andrée Bastiani Ehresmann |
---|
|
Cònjuge | Yvonne Choquet-Bruhat (1961–2006) |
---|
Fills | Daniel Choquet |
---|
Pares | Gustave Choquet i Marie Fosse |
---|
Parents | François Bruhat, cunyat |
---|
|
|
Gustave Choquet (Solesmes, 1 de març de 1915 - 5è arrondissement de Lió, 14 de novembre de 2006) va ser un matemàtic francès.
Vida i Obra
Poc després de néixer en una localitat propera a Valenciennes va esclatar la Primera Guerra Mundial i el seu pare va ser mobilitzat. La mare i els seus dos fills van residir a La Vendée durant tota la guerra fins que, en finalitzar, van reunir-se amb el pare i van establir la residència a Saultain. Choquet va fer els estudis secundaris al Lycée de Valenciennes i, en acabar-los el 1933, va guanyar el Concours Général de matemàtiques de França. El curs 1933-34 va fer els estudis preparatoris per a l'ingrés a les Grandes Écoles i el 1934 va ser admès a l'École Normale Supérieure en la qual es va graduar el 1937.[3] El 1938 va obtenir una beca per dos anys per estudiar a la universitat de Princeton però l'esclat de la Segona Guerra Mundial el va obligar a retornar el 1939, després del primer any. Va ser mobilitzat i va participar en la batalla de França amb el 7é Regiment de Dragons, fins a la derrota de juny de 1940. Els anys següents va sobreviure modestament, amb la seva primera dona i dos fills, d'un estipendi del CNRS.
Acabada la guerra, va defensar la seva tesi doctoral el 1946 i, a continuació, va marxar amb la família a Polònia on va treballar amb destacats matemàtics de l'escola polonesa com Sierpinski, Kuratowski, Steinhaus o Nikodym. L'any següent va retornar a França per a ser professor de la universitat de Grenoble que va deixar el 1949 per incorporar-se a la universitat de París, de la qual es va retirar el 1984. A més, entre 1960 i 1969 va ser professor de l'École polytechnique. Després de divorciar-se, el 1961 es va casar amb la matemàtica Yvonne Bruhat, amb qui va tenir dos fills més.
Choquet va publicar una desena de llibres sobre geometria, topologia, anàlisi matemàtica i teoria de capacitats. També va publicar més de cent-cinquanta articles científics. Les seves aportacions més importants van ser en els camps de la integració, teoria de la mesura, teoria del potencial i anàlisi de funcions lineals.
Va destacar pel seu compromís amb l'ensenyament de les matemàtiques i el seu millorament, tan a nivell universitari[11] com a nivells maternal, primari i secundari.[12] La seva posició pedagògica, no obstant, s'allunyava del formalisme més radical representat pels Bourbakistes. Aquest compromís el va portar el 1950 a fundar, amb Jean Piaget i Caleb Gattegno, la Commission internationale pour l'étude et l'amélioration de l'enseignement des mathématiques, que va presidir durant els primers anys de la seva existència.[14]
Referències
Bibliografia
- Denneberg, Dieter; Maass, Sebastian «Special Issue on Choquet integration in honor of Gustave Choquet (1915–2006)» (en anglès). International Journal of Approximate Reasoning, Vol. 48, Num. 3, 2008, pàg. 666-669. DOI: 10.1016/j.ijar.2007.05.008. ISSN: 0888-613X.
- Edwards, D.A. «Gustave Choquet, 1915–2006» (en anglès). Bulletin of the London Mathematical Society, Vol. 42, Num. 2, 2010, pàg. 341-370. DOI: 10.1112/blms/bdq001. ISSN: 0024-6093.
- Mashaal, Maurice. Bourbaki (en anglès). American Mathematical Society, 2006. ISBN 0-8218-3967-5.
- Phelps, Robert R. Lectures on Choquet's Theorem (en anglès). Springer, 2001. ISBN 3-540-41834-2.
- Talagrand, M.; Rogalski, M.; Revuz, A.; Godefroy, G. «Gustave Choquet (1er mars 1915 - 14 novembre 2006)» (en francès). La Gazette des mathématiciens, Num. 111, 2011, pàg. 75-87. ISSN: 0224-8999.
Enllaços externs
|
|