Gustav Kirchhoff va néixer el 12 de març de 1824 a Königsberg, Prússia, fill de Friedrich Kirchhoff, advocat, i de Johanna Henriette Wittke.[4] La seva família era de confessió luterana i afiliada a l'Església Evangèlica de Prússia. Es va graduar a la Universitat Albertus de Königsberg el 1847 on va assistir al seminari matemàtic-físic dirigit per Carl Gustav Jacob Jacobi,[5]Franz Ernst Neumann i Friedrich Julius Richelot. El mateix any, es va traslladar a Berlín, on va romandre fins que va rebre una càtedra a Breslau. Més tard, el 1857, es va casar amb Clara Richelot, filla del professor i amb qui va tenir cinc fills. Clara va morir el 1869 i Kirchhoff es va tornar a casar el 1872 amb Luise Brömmel.[6]
Kirchhoff va formular les seves lleis de circuits, que ara són omnipresents en l'enginyeria elèctrica, el 1845, quan encara era estudiant. Va iniciar l'estudi com a exercici de seminari i més tard el va desenvolupar en la seva tesi doctoral. Va ser reclamat a la Universitat de Heidelberg el 1854, on va col·laborar en treballs espectroscòpics amb Robert Bunsen, amb qui va acabar formant una gran amistat. El 1857, va calcular que un senyal elèctric en un cable sense resistència viatja a través del cable a la velocitat de la llum.[7][8] Va proposar la seva llei de la radiació tèrmica el 1859, i va donar una prova el 1861. Kirchhoff i Bunsen van inventar l'espectroscopi, que Kirchhoff va utilitzar per ser pioner en la identificació dels elements del Sol, demostrant el 1859 que el Sol conté sodi. El 1861, els dos van descobrir el cesi i el rubidi.[9] A Heidelberg va dirigir un seminari matemàtic-físic, inspirat en el de Franz Ernst Neumann, amb el matemàtic Leo Königsberger. Entre els que van assistir a aquest seminari hi havia Arthur Schuster i Sófia Kovalévskaya.
Va contribuir molt al camp de l'espectroscòpia en formalitzar tres lleis que descriuen la composició espectral de la llum emesa per objectes incandescents, basant-se substancialment en els descobriments de David Alter i Anders Jonas Ångström. El 1862, se li va concedir la medalla Rumford per les investigacions fetes sobre les línies fixes de l'espectre solar i sobre la inversió de les línies brillants en l'espectre de la llum artificial. El 1875 Kirchhoff va acceptar la primera càtedra dedicada específicament a la física teòrica a Berlín.
↑Asimov, Isaac. «Kirchhoff, Gustav Robert». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 340. ISBN 8429270043.
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gustav Robert Kirchhoff» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.(anglès)
Rosenfeld, L. «Kirchhoff, Gustav Robert». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 19 març 2017].
