Gunning transceiver logic (GTL) és un tipus de senyalització lògica que s'utilitza per conduir els busos electrònics de la placa posterior. Té una variació de tensió entre 0,4 volts i 1,2 volts, molt inferior a la que s'utilitza en la lògica TTL i CMOS, i una terminació resistiva paral·lela simètrica. La freqüència màxima de senyalització s'especifica com a 100 MHz, tot i que algunes aplicacions utilitzen freqüències més altes. GTL està definit per l'estàndard JEDEC JESD 8-3 (1993) i va ser inventat per William Gunning mentre treballava per a Xerox al Centre de Recerca de Palo Alto.^[1][2]

Tots els autobusos frontals d'Intel utilitzen GTL. A partir de 2008, GTL en aquests FSB té una freqüència màxima d'1,6 GHz. El bus frontal dels microprocessadors Intel Pentium Pro, Pentium II i Pentium III utilitza GTL+ (o GTLP) desenvolupat per Fairchild Semiconductor, una versió actualitzada de GTL que ha definit velocitats de variació i nivells de tensió més alts. AGTL+ significa lògica de transceptor Gunning assistida o lògica de transceptor Gunning avançada. Aquests són derivats de senyalització GTL utilitzats pels microprocessadors Intel.^[3][4]