PROFILPELAJAR.COM

Gul
غُول i غول
	; Il·lustració de "History of Sidi Nouman" (1840)
Tipus	raça humana mítica
Context
Mitologia	mitologia àrab
Altres
Part de	mitologia àrab
Símbol	demonologia a l'islam i discernment of Spirits in Islam (en)
Equivalent	Qareen (en)

El gul (àrab: الغول, al-ḡūl) o necròfag és un monstre de la mitologia àrab descrit com un mort vivent o esperit maligne (dimoni) que s'alimenta de carn humana morta. Freqüenta cementiris i habita llocs inhòspits.^[1]^[2] Es creu que el nom ha evolucionat des d'un dimoni mesopotàmic, el galla dels mites sumeris i accadis.^[3]

El gul apareix en els mites àrabs preislàmics, i la creença es manté amb la islamització, a partir del segle viii.^[4] És conegut en una extensió que va des dels països africans de tradició musulmana fins a l'Índia.^[1] L'islam pretenia posar fi a les creences precedents àrabs, però no va poder contra un element integral com la peregrinació a la Meca i la creença sobrenatural en els guls.^[5]

Al-Rawi explica la creença en els guls en basar-se en gent lletja per deformitats de naixement a causa de l'endogàmia tradicional i la falta de nutrients dels habitants àrabs dels deserts. Aquesta gent deformada seria condemnada a l'ostracisme junt amb les seues mares a causa de les supersticions.^[6]

Etimologia

Gul prové de l'àrab غُول, ḡūl (en femení غُولة, ḡūla),^[1] derivat de la mateixa arrel que غَالَ, ḡāla, ‘arrabassar’, ‘capturar’,^[7]^[1]^[8]^[10] i emparentat amb el terme accadi per a dimoni gallu.^[9]

Representacions del gul

A les distintes fonts àrabs es contenen descripcions contradictòries que coincideixen que el gul és un dimoni femení lleig que es transforma en una dona atractiva per a atreure viatgers a zones salvatges, causant-los la mort.^[11] L'origen del gul és desconegut segons la creença àrab des dels temps antics. La forma femenina del gul és anomenada si'alwah.^[12] Hi ha casos de guls benignes.^[13]

Segons els mites preislàmics beduïns explicats per al-Massudí (c. 896 - c. 957) els guls van néixer d'un ou, com els altres genis, creat per un déu.^[14] Al-Qazwiní (c. 1208 - c. 1283) explica que els guls van aparèixer per la caiguda dels dimonis des del Cel quan volgueren espiar el Cel i Déu els llençà meteorits, fent-los caure. També es conta que Úmar ibn al-Khattab (c. 586-644) matà a Síria abans d'aparèixer l'islam^[15] un gul que intentà empaitar-lo girant el cap completament d'un cop d'espasa. Abu-Assid as-Sadí conta també com un gul abduí el fill d'al-Àrqam ibn Abi-l-Àrqam.^[16] Els àrabs beduïns creien que el gul habitava els deserts.^[15]

El registre escrit més antic on es parla dels guls és el llibre Al-aghani, del poeta Abu-l-Faraj al-Isfahaní (897–967), en el que es conta que un home molt veloç en mata un.^[15]

La presència del gul a l'Islam és notable, ja que s'atribueix al profeta Mahoma la confirmació de l'existència dels guls. Alguns estudiosos posteriors posaren en dubte l'autenticitat d'aquestes frases, discutint de l'existència dels guls,^[16] atribuint al mateix profeta la negació de l'existència dels guls.^[17] Malgrat aquests dubtes, molts àrabs (especialment beduïns) continuaven contant relats i cantant en poemes sobre els guls. Del desert passà a les zones urbanes, persistint la creença en guls en poblacions aràbigues fins avui en dia.^[18] Durant l'Edat Mitjana, als llibres d'història, filosofia i ciència àrabs s'anomenava als guls atribuint-los certes característiques.^[17] Cal destacar que hi havia autors medievals que negaven l'existència de la criatura.^[19] Hi havia la creença que els guls vivien en illes, tal com conten dos autors medievals, al-Idrissí (c. 1100 – c. 1166) i Ibn Saïd al-Maghribí (c. 1213– c. 1286).^[20]

Alguns viatgers occidentals que passaven per la península Aràbiga durant el segle xix documentaren la creença en la capacitat de posseir cossos humans, interpretant la ràbia com una possessió.^[20]

Segons un estudi del 1970, la creença en guls al Marroc és escassa i perifèrica.^[12]

En la classificació dels contes àrabs proposada per Hasan El-Shamy el gul dona nom al motiu G20: "Guls. Persones mengen cadàvers".^[21] En aquesta classificació hi ha un motiu referit directament al gul que és el B14.5, en el que considera al gul una combinació de hiena i jiniyyah.^[22]

El gul avui en dia als països àrabs és objecte de creença molt estesa, sobretot entre gent gran. S'utilitza per a espantar als xiquets com a amenaça cap a determinades conductes. Com a exemple de presència del gul a la cultura popular àrab, l'escriptor palestí Émile Habibi publicà una història on la protagonista és abduïda per un gul i Jameel As-Salhut, un altre autor palestí, publicà una història per a xiquets on el gul apareix al títol Al-ghul. El terme «gul» s'utilitza també per a referir-se a gent lletja.^[22]

Representació occidental

La representació occidental del gul afegí certes característiques, com la necrofàgia humana i el robatori de cadàvers, per a fer-lo més temible. El responsable d'aquesta deformació del personatge mític àrab fou Antoine Galland. Galland traduí les Les mil i una nits al francès al segle xviii afegint-li aquestes característiques gratuïtament (vegeu «La història de Sidi Nouman», en l'edició de 1718), ja que no hi ha cap font que indicara tal descripció.^[11] Aquesta addició gratuïta és explicada per Al-Rawi que prové per la lectura de referències medievals aràbigues sobre les hienes (a partir de les mencions d'ad-Damirí (c. 1341 - c. 1404) a aquests animals).^[21] Aquesta descripció passaria a la cultura popular occidental.^[11] A l'anglès hi forma part com a adjectiu per a referir-se a gent amb interessos mòrbids.^[23] Malgrat la introducció de la paraula al vocabulari anglès a finals del segle xviii, tingué poc ús durant la literatura en anglès del segle xix.^[24]

Es troben mencions als guls a diverses obres de ficció contemporànies: els poemes del romanticisme anglès, la literatura fantàstica moderna, a algunes pel·lícules de terror i jocs de rol o videojocs^[4] d'ambientació fantàstica, com per exemple Warcraft III: Reign of Chaos.^[25] La figura del gul donà lloc a la figura del zombi.^[26] H. P. Lovecraft donà un sentit universal als guls, combinant-los amb el concepte celta dels changelings, amb el relat Pickman's Model.^[27]

Referències als guls en la cultura

L'estrella Algol es diu així en referència al gul.^[28]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gul

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 «Ghoul». Encyclopedia of Occultism and Parapsychology. Encyclopedia.com. [Consulta: 17 maig 2018].
↑ «Gul». Cercaterm. Termcat. [Consulta: 17 maig 2018].
↑ Cramer, Marc. The devil within. W. H. Allen, 1979. ISBN 978-0-491-02366-5.
↑ ^4,0 ^4,1 Al-Rawi, desembre 2009.
↑ Al-Rawi, 2009, p. 45.
↑ Al-Rawi, 2009, p. 57-58.
↑ ^7,0 ^7,1 Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «غَالَ». ISBN 978-84-412-1546-7.
↑ Lebling, Robert. Legends of the Fire Spirits: Jinn and Genies from Arabia to Zanzibar. Londres: I.B. Tauris, 2010, p. 96. ISBN 978-0-85773-063-3.
↑ ^9,0 ^9,1 Al-Rawi, 2009, p. 45, n. 1.
↑ Al-Rawi afirma que l'arrel àrab significa ‘matar’,^[9] la qual cosa no és contradictòria amb l'explicació més comuna, ja que la mateixa arrel ghala, en vuitena forma, اغَتالَ, iḡtāla,, significa ‘assassinar’, ‘matar’.^[7]
↑ ^11,0 ^11,1 ^11,2 Al-Rawi, desembre 2009, p. 291.
↑ ^12,0 ^12,1 Al-Rawi, desembre 2009, p. 293.
↑ Al-Rawi, desembre 2009, p. 295.
↑ Al-Rawi, 2009, p. 45-46.
↑ ^15,0 ^15,1 ^15,2 Al-Rawi, desembre 2009, p. 294.
↑ ^16,0 ^16,1 Al-Rawi, 2009, p. 46.
↑ ^17,0 ^17,1 Al-Rawi, 2009, p. 48.
↑ Al-Rawi, 2009, p. 47.
↑ Al-Rawi, 2009, p. 53.
↑ ^20,0 ^20,1 Al-Rawi, 2009, p. 51.
↑ ^21,0 ^21,1 Al-Rawi, 2009, p. 56.
↑ ^22,0 ^22,1 Al-Rawi, 2009, p. 57.
↑ «Ghoul». Merriam-Webster.com. Merriam-Webster. [Consulta: 23 maig 2018].
↑ Connors, 2007, p. 244-245.
↑ «Warcraft III: Reign of Chaos Review». Gamespot, 2002 [Consulta: 23 maig 2018].
↑ Boon, Kevin Alexander. «Ontological anxiety made flesh: the zombie in literature, film and culture». A: Monsters and the monstrous: Myths and metaphors of enduring evil. Amsterdam: Rodopi, 2007, p. 33.
↑ Connors, 2007, p. 250.
↑ Connors, 2007, p. 244.

Bibliografia

Al-Rawi, Ahmed «The Mythical Ghoul in Arabic Culture». Cultural Analysis, 9, 2009, pàg. 45-69. Arxivat de l'original el 2017-06-26 [Consulta: 23 maig 2018].
Al-Rawi, Ahmed K. «The Arabic Ghoul and its Western Transformation». Folklore, 120, 3, 12-2009, pàg. 291–306. DOI: 10.1080/00155870903219730.
Connors, Scott. «Ghoul». A: Icons of horror and the supernatural : an encyclopedia of our worst nightmares. Vol. 1. Westport (Conn.): Greenwood press, 2007. ISBN 0-313-33781-0.