Per a altres significats, vegeu «Guiu I de Lusignan».

Guiu de Lusignan

Guy de Lusignan, pintat per François-Édouard Picot.
Biografia
Naixement	1150 Poitou (França)
Mort	18 juliol 1194 (43/44 anys) Nicòsia
Sepultura	Nicòsia
Bailiff of the kingdom of Jerusalem (en)
1183 – 1185
Activitat
Ocupació	rei, cavaller
Altres
Títol	Rei de Jerusalem (1186–1192) Count of Jaffa and Ascalon (en) (1180–1186)
Família	Lusignan
Cònjuge	Sibil·la de Jerusalem (1180–)
Pares	Hug VIII de Lusignan   i Bourgogne de Rancon
Germans	Hug de Lusignan Amalric II de Lusignan Geoffroy Ier de Lusignan

Guiu (Guy) de Lusignan, Guiu de Jerusalem o Guiu de Xipre (vers 1150 o 1159/1160 – Nicòsia, 18 de juliol de 1194)^[1] fou un cavaller francès que a través del matrimoni amb Sibil·la de Jerusalem va esdevenir rei de Jerusalem, i va portar al regne al desastre a la batalla de Hattin el 1187;^[2] el 1189 va assetjar Acre, que va conquerir finalment Ricard Cor de Lleó.

Guiu va ser compensat per la pèrdua del Regne de Jerusalem amb la compra de la senyoria sobre Xipre, als cavallers Templers el 1192, que per la seva part l'havien comprat a Ricard Cor de Lleó, qui l'havia arrabassat a Isaac Comnè de Xipre durant la Tercera Croada.

Guiu era germà d'Hug IX, senyor de Lusignan, comte de la Marca i d'Angulema. Juntament amb un altre germà, Amalric, Guiu va viatjar a Terra Santa el 1170, on va esdevenir vassall d'Agnès de Courtenay, mare del rei Balduí IV, malalt de lepra. Agnès tenia la preocupació que els seus rivals polítics, liderats pel regent Ramon III de Trípoli, volgueren exercir un control més ferri forçant la seua filla, i germana del rei, la princesa Sibil·la, a agafar per marit algú del seu gust. Agnès va frustrar aquests plans aconsellant el seu fill que casés a Sibil·la amb Guiu. El rei va accedir, i Guiu es va unir a la família real el 1180. Pel seu matrimoni va esdevenir comte de Jaffa i d'Ascaló i agutzil de Jerusalem.

Guiu va assolir que Balduí IV el nomenara regent al començament de 1182, a pesar de la disconformitat de la Haute Cour. El comportament de Guiu com a regent aviat va ofendre la Haute Cour. Molts colons francs (descendents dels primers croats) pretenien fer la pau amb Saladí, soldà d'Egipte. Però Guiu i Reinald de Châtillon, al costat d'altres croats nouvinguts, estaven allí per a lluitar. Les contínues provocacions de Guiu a Saladí van fer impossible qualsevol tipus de pau entre Jerusalem i Egipte.

La mateixa Agnès es trobava descontenta amb la conducta de Guiu i va refusar defensar-lo. Des de la fi de l'any 1182, Balduí IV va intentar fer anul·lar el matrimoni de la seua germana amb Guiu.^{[cal citació]} Sibil·la va romandre a Ascaló, encara que tal vegada no contra la seua voluntat. En fracassar en l'intent de separar la seua germana i hereva de Guiu, el rei i la Haute Cour van canviar l'ordre de successió, situant Balduí V, fill de Sibil·la del seu primer matrimoni amb Guillem de Montferrat, per davant de Sibil·la, encara que ella no va ser exclosa de la successió. Guiu es va comportar discretament des de 1183 fins que la seva esposa va esdevenir reina el 1186.

Va morir el 1194.

• Payne, Robert. The Dream and the Tomb (en anglès). Rowman & Littlefield, 1984. ISBN 9780812829457. 
• Hamilton, Bernard. «Women in the Crusader States: The Queens of Jerusalem». A: Derek Baker & Rosalind M. T. Hill. Medieval Women (en anglès). Ecclesiastical History Society, 1978 (Studies in Church History). ISBN 9780631125396. 
• Hamilton, Bernard. The Leper King and his Heirs: Baldwin IV and the Crusader Kingdom of Jerusalem (en anglès). Cambridge University Press, 2005. ISBN 9780521017473. 
• Jackson-Laufer, Guida. Women Who Ruled (en anglès). Barnes & Noble Books, 1998. ISBN 9780760708859. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guiu de Lusignan