Si bé el seu primer ofici va ser el d'aviador, el seu interès pel cinema, que va néixer en la infància i es va prolongar durant tota la seva vida, el va portar a obstinar-se en una lluita per la preservació del material fílmic argentí, que solia estar escampat en col·leccions privades o era descartat sense major cura i amb aquesta finalitat va impulsar la Cinemateca Argentina,l'entitat fundada pel crític Rolando Fustiñana (Roland) que va dirigir des de 1964 fins a la seva defunció.
En la seva joventut havia realitzat estudis cinematogràfics amb Leopoldo Torre Nilsson, en el film dels quals La Tigra (1954) va participar com a actor. Es va dedicar a la crítica cinematogràfica en la revista ‘’Platea i altres publicacions, va ser secretari permanent del jurat del Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata i director del Museo del Cine.
Va participar en la programació que feia la Cinemateca per a la sala de cinema de la SHA (Sociedad Hebraica Argentina), el Teatro Empire i la Sala Leopoldo Lugones del Teatro General San Martín.També va ser assessor literari del INCAA i va formar part en 1981 i 1991d el jurat de la Fundació Konex per a adjudicar els premis en la rúbrica Espectacles.
Va organitzar el Centre de Recerca de Cinema Argentí que va funcionar dins de la Cinemateca Argentina, i va participar de la restauració de pel·lícules, en la producció de diversos llibres i en dues edicions d'un CD de la institució dedicat al cinema local.[2]
En 1979 va ser nomenat Cavaller de l'Ordre de les Palmes Acadèmiques de França.També va rebre la designació de Personalitat Destacada de la Cultura de la Ciutat de Buenos Aires i, en 2005, la de Ciutadà il·lustre de la Ciutat de Buenos Aires. En 2009 va presidir a Buenos Aires el 65to. Congrés Internacional Federació Internacional d'Arxius de Films.
Fernández Jurado, del qual es recorda el seu somriure gairebé tímid i els seus posats cavallerescos, va morir a conseqüència de pneumònia i grip A el 24 de juny de 2013.[3]
