Conversió d'en Guillem per Sant Bernat de Claravall, oli de Wouter Crabeth II (1641)
Guillem X d'Aquitània, anomenat el de Tolosa o el Sant, va néixer en 1099 i va ser el darrer comte de Poitiers i l'últim membre de la dinastia dels Rainúlfides. Va ser comte de Poitiers amb el nom de Guillem VIII i duc d'Aquitània com a Guillem X entre 1126 i 1137 (a Gascunya fou duc com a Guillem V de Gascunya).
Biografia
Era fill de Guillem IX el Trobador, a qui succeí, i de Felipa, filla de Guillem IV de Tolosa, comte de Tolosa. A l'inici del seu regnat va pagar un rescat al seu vassall Guillem de Lezay a canvi de l'alliberament de diversos senyors que aquest tenia presoners, destacant Hug VII de Lusignan. A la mateixa època es va veure confrontat a les intrusions a Aquitània del rei Lluís VI de França, erigit en defensor del bisbe de Clarmont d'Alvèrnia; el rei va cremar Montferrand i va assetjar Clarmont i el comte va cridar en ajut a Guillem X però aquest es va sotmetre al rei i li va retre homenatge.
El 1135 es va aliar al duc d'AnjouJofré V d'Anjou «el bell» (Jofré V Plantagenet, que amb 15 anys va rebre el comtat del seu pare el 1129) que reclamava les corones d'Anglaterra i Normandia, sense èxit; aprofitant el moment alguns senyors angevins van aprofitar per recuperar la seva autonomia i el principal fou el vassall angeví Isembert de Châtelaillon al qual se li va oposar Teobald de Blaison que es va tancar a la fortalesa de Mirebeau i va cridar en ajut a Guillem X que es va mostrar disposat a donar-li però Jofré V va assetjar la plaça i Guillem no va voler trencar l'aliança amb el comte d'Anjou; així Teobald es va haver de rendir i Guillem i Jofré van liquidar el malentès; la regió de Mirebeau fou annexionada al comtat d'Anjou. En canvi la submissió d'un altre vassall, Isembert de Chatelaillon, li va permetre adquirir el domini dels ports de l'Aunis i dels ingressos que en formaven part. El setembre de 1136 va ajudar a Jofré V en la conquesta de Normandia. Al retorn a Poitou va haver de castigar el comte d'Angulema que havia aprofitat la seva absència per apoderar-se d'alguns dominis.
Al final de l'edat mitjana es va convertir en un personatge llegendari, en bona part confós amb altres figures com Sant Guillem I de Tolosa (que és el veritable Sant Guillem d'Aquitània) i Sant Guillem de Malavalle, eremita i fundador dels guillemins. Mai no va ser beatificat ni canonitzat, no ha rebut cap mena de culte ni va tenir cap vinculació amb la vida eclesiàstica.
Núpcies i descendents
El 1121 es va casar amb Elionor de Châtellerault, la filla de la Maubergeona o Perillosa, vescomtessa adúltera amistançada amb Guillem IX (per tant filla de la de facto madrastra del mateix Guillem). El 1122 va néixer Alienor o Elionor d'Aquitània. Van tenir també un fill, Guillem, que va morir jove, i una filla, Alix (Petronille) que es va casar amb el senescal de França Raül de Vermandois.
El seu testament fou fet oralment i transmès tot seguit al bisbe de Bordeus Jofré de Loriol: deixava hereva a Elionor i com que encara era una nena la confiava a la custòdia del rei Lluís VI de França a qui encarregava de conservar-li els dominis i casar-la, casament pel qual el rei de França ja tenia un marit acordat, el seu fill Lluís (el futur Lluís VII de França); aquesta designació es feia per les eventuals reclamacions del legítim hereu dels títols i dominis, en Ramon, el germà de Guillem, que era príncep d'Antioquia; tanmateix la figura del rei de França era la més adient per fer front a la indisciplina o les reclamacions dels comtes de Tolosa, Anjou, i els vescomtes de Thouars i de Llemotges.
