Tractat d'Alcaçovas: Isabel és reconeguda com a Reina de Castella i Portugal aconsegueix l'hegemonia a l'Atlàntic (excepte les Illes Canàries). Joana es casa amb el príncep hereu de Portugal Alfons V i Isabel i Ferran renúncien a la Corona de Portugal.
La segona Guerra de Successió de Castella, també coneguda per Guerra de Beltraneja, fou una guerra que va tenir lloc a la corona de Castella per determinar la successió d'aquesta.
El conflicte caldria situar-lo entre el 1475 i el 1479, i els seus actors foren Joana la Beltraneja, filla del fallit monarca Enric IV de Castella, més conegut com a “l'Impotent”, contra els partidaris d'Isabel, germanastra del fallit rei. La guerra va tenir un marcat caràcter internacional perquè Isabel estava casada amb Ferran, el successor posterior d'Aragó, i Joana, per la seva banda, va casar-se amb el rei Alfons V de Portugal. França també hi va intervenir donant suport a Portugal per tal d'evitar el triomf d'Aragó, amb qui mantenia conflictes militars a Itàlia i al Rosselló,[1]assetjant de manera fallida a Hondarribia.
En 1478 una flota castellana va ocupar La Mina d'Or, però els portuguesos aconseguiren derrotar-los a la batalla naval de Guinea,[6] i gràcies a l'or aconseguit amb aquesta victòria, el rei portuguès Alfons V va poder rellançar la guerra per terra contra Castella, on a més la notícia de la derrota va provocar desànim i crítiques a Ferran II d'Aragó.
El PapaSixt IV va decidir dissoldre la unió entre Joana i Alfons pel vincle de consanguinitat el 1479. Pel Tractat d'Alcaçovas es posa fi a les hostilitats, Alfons V de Portugal renuncia al tron de Castella i s'acorda el casament de la infanta Isabel d'Aragó amb el príncep Alfons de Portugal, fill del príncep Joan de Portugal i el casament de Joana la Beltraneja amb l'infant hereu dels Regnes de les Espanyes, infant Joan d'Aragó o bé ingressar en un convent portuguès renunciant als seus drets i títols castellans. Joana la Beltraneja va escollir finalment aquesta última opció,[7] restant reclosa fins a la seva mort el 1530. El resultat de la batalla naval de Guinea va ser probablement decisiu perquè Portugal obtingués un repartiment de l'Atlàntic molt favorable, i aconseguís el control exclusiu de tota Guinea, entre altres territoris atlàntics i el restabliment del domini portuguès a Cabo Verde.
