Guenizà del Caire

Infotaula d'organitzacióGuenizà del Caire
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscol·lecció de manuscrits Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Localització geogràfica
Map

La guenizà del Caire és una col·lecció d'aproximadament 400.000[1] fragments de manuscrits jueus i documents administratius fatimites antigament conservats a la guenizà de la sinagoga Ben Ezra a Fustat (Egipte).[2] Aquests manuscrits abasten tota la història dels jueus a l'Orient Pròxim, el nord d'Àfrica i al-Àndalus des del segle vi[3] fins al segle xix[4] i formen la col·lecció de manuscrits medievals més rica i gran del món.

Els textos de la guenizà estan escrits en diverses llengües, sobretot hebreu, àrab i arameu, i majoritàriament estan en vitel·la i paper, encara que també n'hi ha en papir i tela. A més a més de contenir textos religiosos, com ara obres bíbliques, talmúdiques i rabíniques (incloent-n'hi algunes d'originals), la guenizà ofereix una perspectiva detallada de la vida econòmica i cultural de la Mediterrània entre els segles x i xiii.[5]

Avui en dia, els manuscrits de la guenizà del Caire estan dispersats entre un grapat de biblioteques, entre les quals hi ha la Biblioteca de la Universitat de Cambridge,[2] el Seminari Teològic Jueu d'Amèrica, la Biblioteca John Rylands,[6] la Biblioteca Bodleiana, el Centre Katz d'Estudis Judaics Avançats de la Universitat de Pensilvània, la British Library, l'Acadèmia Hongaresa de les Ciències, la Biblioteca Nacional de Rússia, l'Aliança Israelita Universal, la Biblioteca Younes i Soraya Nazarian de la Universitat de Haifa i múltiples col·leccions privades d'arreu del món.[7] La majoria dels fragments provenen de la guenizà de la sinagoga Ben Ezra, però n'hi ha d'altres que foren descoberts en excavacions properes a la sinagoga i el cementiri Basatin, a l'est del Caire Vell.[8][9][10] Les actuals col·leccions de manuscrits de la guenizà del Caire inclouen alguns documents antics comprats per col·leccionistes a Egipte a la segona meitat del segle xix.[5]

Referències

  1. ↑ Rustow, 2020, p. 451.
  2. ↑ 2,0 2,1 Dospel, Marek. «Text Treasures: Cairo Geniza» (en anglès). Biblical Archaeology Society, 01-06-2022. Arxivat de l'original el 1 juny 2022. [Consulta: 23 octubre 2022].
  3. ↑ Burkitt, Francis Crawford. Fragments of the Books of Kings, According to the Translation of Aquila from a MS formerly in the Geniza at Cairo (en anglès). Cambridge University Press, 1897, p. 10. 
  4. ↑ Posegay, Nick «Searching for the Last Genizah Fragment in Late Ottoman Cairo: A Material Survey of Egyptian Jewish Literary Culture» (en anglès). International Journal of Middle East Studies, vol. 54, FirstView, 2022, pàg. 6. DOI: 10.1017/S0020743822000356.
  5. ↑ 5,0 5,1 Goitein, X. D. A Mediterranean Society: The Jewish Communities of the Arab World as Portrayed in the Documents of the Cairo Geniza (en anglès). University of California Press, 1967. 
  6. ↑ «The Cairo Genizah, the Largest and Most Diverse Collection of Medieval Manuscripts in the World». History of Information. Arxivat de l'original el 5 juliol 2021. [Consulta: 23 octubre 2022].
  7. ↑ Jefferson, Rebecca J. W.. The Cairo Genizah and the Age of Discovery in Egypt (en anglès). I.B. tauris, 2022, p. 191–207. 
  8. ↑ Schechter, Solomon. Studies in Judaism: Second Series (en anglès). Philadelphia: Jewish Publication Society of America, 1908, p. 1-12. 
  9. ↑ Hoffman, Adina; Cole, Peter. Sacred Trash: The Lost and Found World of the Cairo Geniza (en anglès). Nextbook, Schocken, 2011, p. 39. 
  10. ↑ Jefferson, Rebecca J. W. «Deconstructing "the Cairo Genizah": A Fresh Look at Genizah Manuscript Discoveries in Cairo before 1897» (en anglès). The Jewish Quarterly Review, vol. 108, 4, 2018, pàg. 422-448. DOI: 10.1353/jqr.2018.0028.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guenizà del Caire