Gubèrnia de Livònia

Tipus	gubèrnia i gubèrnia de l'Imperi Rus
Localització
56° 56′ 51″ N, 24° 06′ 25″ E / 56.9475°N,24.106944°E / 56.9475; 24.106944
Estat desaparegut	Imperi Rus
Capital	Riga
Població humana
Població	1.310.670 (1895) (27,87 hab./km²)
Geografia
Superfície	47.030,87 km²
Dades històriques
Anterior	Riga Viceroyalty (en)
Creació	1796
Dissolució	febrer 1918
Següent	Ducat Bàltic Unit

La gubèrnia de Livònia (rus: Лифляндская губерния Lifliàndskaia gubérnia; en alemany: Livländisches Gouvernement; en estonià: Liivimaa kubermang; en letó: Vidzemes Guberna), també conegut com a Governació de Livònia o Província de Livònia va ser una de les províncies bàltiques de l'Imperi Rus, ara dividida entre la República de Letònia i la República d'Estònia.

Des d'una perspectiva històrica, aquesta regió va formar part de la fortalesa dels Germans Livonians de l'Espasa, que en 1237 van passar a formar part de l'Orde Teutònic, formant-ne una branca anomenada Orde Livonià. Cap al final de l'edat mitjana, ja havia passat a nominar-se amb el topònim de Livònia no solament la part antiga, sinó també Curlàndia i Estònia. El 1620, la major part de Livònia va ser conquerida per Suècia. El territori va ser conquerit per l'Imperi Rus durant la Gran Guerra del Nord, i després de la Capitulació d'Estònia i Livònia, el 1710, es va formar la governació de Livònia. Formalment, va ser cedida a Rússia en el Tractat de Nystad el 1721, juntament amb l'Estònia Sueca i l'Íngria sueca. Durant la reordenació administrativa posterior, la província va passar a dir-se el 1796 Govern de Livònia.

Les províncies bàltiques com Livònia van ocupar un lloc especial a l'Imperi Rus, per la influència de segles dels alemanys del Bàltic que havien fet feus predominantment protestants i de parla alemanya. L'autonomia de les ciutats estaven més desenvolupades que a la resta de l'imperi i la condició de serf havia desaparegut a començaments del segle xix. Però per a Rússia, les províncies del Bàltic tenien, més enllà de la seva importància estratègica i econòmica, un valor exemplar: igual que Sant Petersburg va ser construït en un terreny pres a Suècia, totes les províncies bàltiques es mereixien el sobrenom de «finestra a l'Occident». No solament els junkers i els burgesos eren germanòfens, sinó els autòctons livonians i letons eren seguidors del protestantisme luterà.

Amb el Tractat de Brest-Litovsk el 3 de març de 1918, la Rússia bolxevic va acceptar la pèrdua del Govern de Livònia i pels acords celebrats a Berlín el 27 d'agost de 1918, la Governació Autònoma d'Estònia i la Governació de Livònia van ser separades de Rússia.^[1]

El Govern de Livònia es va dividir en nou districtes:

• Riga (ara a Letònia)
• Wolmar (ara Valmiera a Letònia)
• Wenden (ara Cesis a Letònia)
• Walk (ara Valga a Estònia)
• Dorpat (de 1893 Tartu a Estònia)
• Werro (ara Võru a Estònia)
• Pernau (ara Pärnu a Estònia)
• Fellin (ara Viljandi a Estònia)
• Oesel (ara Saaremaa a Estònia).

Segons el cens imperial de 1897.^[2] En negreta les llengües més parlades que la pròpia de l'Estat.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gubèrnia de Livònia

• Hiden, John. The Baltic States and Weimar Ostpolitik (en anglès). Cambridge University Press; digitalitzat:2002, 1987. ISBN 9780521893251.