El grup és força homogeni físicament, els satèl·lits mostren un color vermell claret (índexs de colors B−V = 0.91 i V−R = 0.48),[1]
i índex d'infraroig similars[2]
Aquests elements orbitals tan similars han portat als seus descobridors a postular un origen comú del grup a partir del trencament d'un cos més gran.[3]
Observacions recents han revelat que el membre més gran del grup, Albiorix, mostra dos colots diferents: un compatible amb Erriapus i Tarvos, i l'altre menys vermell. S'ha postulat que Tarvos i Erriapus podrien ser fragments d'Albiorix, deixant un gran cràter menys vermell.[4] Un impacte d'aquest tipus requeriria un cos amb un diàmetre superior a 1 km i una velocitat relativa propera als 5 km/s, que produiria un gran cràter d'uns 12 km de radi. Els nombrosos cràters grans observats a Febe, proven l'existència d'aquest tipus de col·lisions en el sistema de Saturn.
↑ Grav, Tommy; Holman, Matthew J.; Gladman, Brett J.; Kaare Aksnes Photometric survey of the irregular satellites, Icarus, 166,(2003), pp. 33-45. Preprint(anglès)
↑
Grav, Tommy; and Holman, Matthew J.; Near-Infrared Photometry of the Irregular Satellites of Jupiter and Saturn,The Astrophysical Journal, 605, (2004), pp. L141–L144 Preprint(anglès)
↑
Brett J. Gladman; Nicholson, P.;Burns, J. A.;Kavelaars, J. J.; Marsden, B. G.; Holman, M. J.; Grav, T. et al.. Discovery of 12 satellites of Saturn exhibiting orbital clustering., Nature, 412 (2001), p. 163(anglès)
↑
Grav, Tommy; and Bauer, James; A deeper look at the colors of Saturnian irregular satellites, Preprint(anglès)