Grup de la devil·lina

Infotaula de mineralGrup de la devil·lina
Grup de minerals

Cristalls de devil·lina, el mineral que dona nom al grup Modifica el valor a Wikidata
Epònimdevil·lina Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriacarbonats
Nickel-Strunz 10a ed.7.DD i 7.DF
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic, triclínic i ortoròmbic
Més informació
Referències[1]

El grup de la devil·lina és un grup de minerals de la classe dels carbonats, format per minerals carbonats hidratats que contenen hidròxids i diferents metalls en la seva composició. Està integrat per set espècies minerals: aldridgeïta, campigliaïta, devil·lina, kobyashevita, lautenthalita, ortoserpierita i serpierita.[1] A més a més, dins d'aquest grup s'inclou una altra espècie dimorfa de la devil·lina no aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional degut al seu origen antropogènic.[2] La majoria d'aquestes espècies, inclosa la no aprovada, cristal·litzen en el sistema monoclínic, excepte la kobyashevita que ho fa en el sistema triclínic i l'ortoserpierita que ho fa en l'ortoròmbic.

Espècie Fórmula
Aldridgeïta (Cd,Ca)(Cu,Zn)₄(SO₄)₂(OH)₆·3H₂O
Campigliaïta Mn²⁺Cu₄(SO₄)₂(OH)₆·4H₂O
Devil·lina CaCu₄[(OH)₆ (SO₄)₂]·3H₂O
Kobyashevita Cu₅(SO₄)₂(OH)₆·4H₂O
Lautenthalita PbCu₄(SO₄)₂(OH)₆·3H₂O
Ortoserpierita Ca(Cu,Zn)₄(SO₄)₂(OH)₆·3H₂O
Serpierita Ca(Cu,Zn)₄(SO₄)₂(OH)₆·3H₂O

També hi ha dues espècies que es troben estructuralment relacionades amb aquest grup, tot i que no hi pertanyen: la ktenasita i la niedermayrita. Ambdues cristal·litzen també en el sistema monoclínic.

Espècie Fórmula
Ktenasita ZnCu₄(SO₄)₂(OH)₆·6H₂O
Niedermayrita CdCu₄(SO₄)₂(OH)₆·4H₂O

Segons la classificació de Nickel-Strunz els minerals d'aquest grup, excepte l'aldridgeïta, pertanyen a «07.DD - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; plans d'octaedres que comparteixen vores» juntament amb els següents minerals: felsőbanyaïta, langita, posnjakita, wroewolfeïta, spangolita, ktenasita, christelita, niedermayrita, edwardsita, carrboydita, glaucocerinita, honessita, hidrohonessita, motukoreaïta, mountkeithita, shigaïta, wermlandita, woodwardita, zincaluminita, hidrowoodwardita, zincowoodwardita, natroglaucocerinita, nikischerita, lawsonbauerita, torreyita, mooreïta, namuwita, bechererita, ramsbeckita, vonbezingita, redgillita, calcoalumita, nickelalumita, kyrgyzstanita, guarinoïta, schulenbergita, theresemagnanita i montetrisaïta. L'aldridgeïta pertany a «07.DF - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: uklonskovita, caïnita, natrocalcita, metasideronatrita, sideronatrita, despujolsita, fleischerita, schaurteïta, mallestigita, slavikita, metavoltina, lannonita, vlodavetsita, peretaïta, gordaïta, clairita, arzrunita, elyita, yecoraïta, riomarinaïta, dukeïta i xocolatlita.

Als territoris de parla catalana han estat descrites la devil·lina, l'ortoserpierita i la serpierita.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Devilline Group: Devilline Group mineral information and data.». [Consulta: 26 juliol 2017].
  2. ↑ Kolitsch, U.; Brandstätter, F., Schreiber, F., Fink, R., Auer, C. «Die Mineralogie der weltweit einzigartigen Schlacken von Waitschach, Kärnten». Annalen des Naturhistorischen Museums in Wien [Viena], 115, 2013, pàg. 19-87 [Consulta: 7 març 2024].
  3. ↑ «Mineral Location Search». [Consulta: 7 març 2024].
  4. ↑ Josep Antoni Ignacio Herrera · Xavier Rodríguez Poblador · Emilio Téllez García · Joan Rosell Riba · Jordi Ibáñez Insa · Adolf Cortel Ortuño «Willemita i altres minerals de les pedreres de Sant Fost de Campsentelles, Vallès Oriental, Barcelona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 14, 1, 5-2021, pàg. 3-46 [Consulta: 7 març 2024].
  5. ↑ «Orthoserpierite from Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 7 març 2024].
  6. ↑ «Serpierite from Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 7 març 2024].
  7. ↑ «Ktenasite from Eureka mine, Castell-estaó, La Torre de Cabdella, La Vall Fosca, El Pallars Jussà, Lleida, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 7 març 2024].
  8. ↑ Christian Berbain, Georges Favreau, Jacques Aymar. Mines et minéraux des Pyrénées-Orientales et des Corbières. Association française de microminéralogie, 2005. ISBN 9782952660105 [Consulta: 7 març 2024].