PROFILPELAJAR.COM

Grau
	Bandera Escut d'armes
Tipus	conceyu
Localització
	43° 23′ 22″ N, 6° 04′ 07″ O / 43.3894°N,6.0687°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Astúries
Província	Astúries
Capital	Grau
Població humana
Població	9.688 (2024) (43,71 hab./km²)
Geografia
Part de	Mancomunitat de los Concejos de Grado y Yernes y Tameza
Superfície	221,63 km²
Limita amb	Candamu ; Teberga ; Yernes y Tameza ; Belmonte de Miranda ; Oviedo ; Proaza ; Santo Adriano ; Les Regueres ; Salas
Partit judicial	Grado/Grau
Organització política
• Alcalde	José Luis Trabanco González (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal	33820
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	33026
Lloc web	ayto-grado.es

Grau (castellà: Grado)^[1] és un conceyu (municipi) de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries. Limita al nord amb Candamu i Les Regueres, a l'est amb Proaza, Santo Adriano i Oviedo/Uviéu, al sud amb Teberga i Yernes y Tameza i a l'oest amb Belmonte de Miranda i Salas.^[2]

Història

Prehistòria i romanització

Les restes més antigues del Concejo són de l'edat de bronze i uns altres pocs recintes de castrum que són simples penyals fortificats, i que és el testimoniatge que va deixar l'edat de ferro. De la seva època romana, igual que haver-hi importants restes romanes en els concejos pròxims aquí no ha arribat cap resta. Això, en part és degut al fet que la demarcació que té actualment el concejo no tindria gens a veure amb la configuració territorial d'aquella època.

Edat mitjana

Sí que hi ha restes del seu poder feudal com són les torres fortificades de Villanueva, Báscones i la torre de Coalla. És en l'alta edat mitjana, quan ens arriba una gran quantitat de documentació. El que sí aquesta clar és que en aquella època el que entenem per Grau, no constituïa una unitat, ja que havia tres demarcacions molt diferenciades: Pramaro, Salcedo i Bayo o Grado.

No seria fins al segle xiii, quan es constitueixi la pobla que engloba les tres unitats i a més a Candamu. La nova vila rebrà el nom d'un dels territoris. El concejo i la mitra ovetenca arribessin a un acord en el repartiment de rendes. La vila s'instal·la en un lloc ric i freqüentat en les rutes del camí de Santiago, sent per tant una vila típica del camí, amb carrer central i les cases als laterals. La vila tenia muralla i fossa, va aconseguir un gran desenvolupo sent una de les més importants d'Astúries. Va ser una vila molt activa agermanant-se amb diferents concejos i regions pròximes. En el segle xiv, Grado no podrà quedar fora de la influència dels grans senyorius, ja que va ser part de les terres del comte Alfonso, bastard d'Enric II de Castella i passant un segle més tard a la família Quiñones. No aconseguirà la seva autonomia fins a finals del segle xv, encara que l'ajuntament va acabar caient en mans nobiliàries, això va ser degut al fet que en la junta concejil cada vegada era més influent l'aristocràcia que acabaria duent el monopoli fins al segle xviii, amb una gran oposició veïnal.

Edat Moderna

En el segle xvi, amb la desamortització eclesiàstica de Felip II d'Espanya, algunes jurisdiccions senyorials van canviar de mans, així el vedat de Peñaflor va ser redimit pels seus habitants, el vedat de Priañes passa per comprar a la casa de Dasmarinas, com molts més que van ser canviant de mans. Fou en el segle xviii, quan les gents de Grau van oferir al rei una quantitat en canvi de què poguessin escollir els seus càrrecs regidors, ja que estaven usurpats per unes famílies durant diversos segles. Serà l'Audiència d'Oviedo la qual fallarà en contra del monopoli d'aquestes famílies en 1774 i la Cancelleria ho confirmés en 1783. Però tanmateix, seguirà havent nombrosos vedats en aquesta zona, el que indica que estaran fora de la jurisdicció ordinària, ja que estan sota l'autoritat del seu senyor. En aquesta època tenim encara els següents vedats: el vedat de La Mata de Morella, el vedat de Peñaflor, el vedat de San Juan de Villapañada, el vedat de Cabruñana, etc.

Segle xix fins ara

El segle xix, va tenir nombrosos esdeveniments. La guerra de la Independència presenta al concejo un especial protagonisme, creant-se un regiment amb mossos del lloc que duu el nom del concejo i lluiten lluny del seu territori. La seva vila va ser envaïda quatre vegades i això va tenir fatals conseqüències en el seu patrimoni artístic. Les principals lluites del Principat van tenir lloc en el congost de Peñaflor, lloc que també va tenir importància a les guerres carlines.

La seva configuració administrativa experimenta grans canvis i Grado tindrà a la fi d'aquest segle la mateixa configuració dels nostres dies. Així Candamu, que estava integrat a Grado, intenta la seva separació que assolís a la fi del segle. També en aquest segle s'incorporen a la seva jurisdicció vedats senyorials com els de Peñaflor, San Juan de Villapañada, Priañes, etc. A partir de la meitat del segle xx, Grado s'ha especialitzat en una ramaderia de tipus lacti amb l'abandó de les seves zones agrícoles i amb una escassa industrialització.

Geografia

Parròquies

El municipi de Grado/Grau està format per 28 parròquies.

Pobles i llogarets

Cadascuna de les 28 parròquies rurals que componen el municipi de Grado/Grau comprenen un total de 192 pobles:

Geografia física

El concejo de Grado és un concejo de grans diferències quant a la geografia física. La seva part nord es troba en la Franja Litoral Asturiana, dominada per extenses valls i muntanyes de poca altitud. Cal esmentar que la part sud es troba immersa en plena Serralada Cantàbrica, arribant a arribar a altures importants com la del Picu la Berza, amb gairebé 1.500 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Aquest increment d'altituds que van des dels 40 metres fins als 1500 li dona a aquest concejo una bellesa incomparable, podent observar paisatges molt dispars.

Fauna i flora

Amb la vegetació de clima oceànic podem gaudir d'enormes boscos de castanys, roures, faigs i bedolls. El color verd característic de la vegetació d'aquest clima dona frescor a aquesta terra. Entre la seva fauna destaquen el senglar, el cérvol, els urogallos fins i tot algun os bru.

Hidrografia

El principal riu del concejo de Grado és el Riu Nalón, que discorre per la part nord molt prop de la vila. El següent riu en importància és el Riu Cubia, que discorre per la mateixa vila, envoltat d'un bonic passeig fluvial i que finalitza sent afluent del Nalón. A més, també discorren pel concejo el Riu Vega i el Riu Las Varas. A més la vila està travessada per altres rius com són el Rodaco i el Martín; ambdós rius de poca importància.

Evolució demogràfica

Aquest concejo tenia a principis del segle xx, una població de 17.125 habitants, donant ja en el seu cens de 1996 una població de 12.047, deu anys després en 2006 el seu cens va anar de 10.997 habitants. Aquesta pèrdua no es produí durant tot el segle, sinó que fou a partir de 1.950 quan va començar a perdre població. Aquest èxode coincideix amb el qual va haver-hi arreu d'Astúries de la població rural, però amb una diferència, aquí, encara que la seva població es trasllada a les ciutats del centre asturià, també es dirigeix a la mateixa capital del concejo. Això en nombres ens dona que les zones rurals perden un 61% de la seva població, però que el seu capital s'incrementa en un 74%.

Traduït al camp econòmic ens dona que el sector serveis està en gairebé la seva totalitat en Grau cabdal. El sector secundari dona ocupació gairebé exclusivament en les edificacions d'obres públiques. Mentre que el sector primari queda relegat al segon terme amb una puixant horta. La seva piràmide d'edats ens dona un progressiu envelliment, sent les persones amb més de 60 anys el 30% de la població i les menors de 20 només són el 22%. En el moment actual la població es troba en un repartiment completament diferent, així la major part de la població es concentra en la capital i en les parròquies situades en la part nord, les més pròximes a la carretera N-634 i la recent autovia A-63. Per contra, es despoblen les emplaçades entorn de la vall de Cubia i els seus afluents, quedant totalment deshabitada la de San Adriano del Monte.

Es manté a pesar d'això, una puixant horta que duu els seus productes al mercat de la vila i a altres més llunyans, i una important cabanya ramadera, amb més de nou mil caps, de les quals més de quatre mil són de raça asturiana. També cal destacar que gran part de l'agricultura és de caràcter autosuficient i ha estat reemplaçada per la ramaderia bovina. De tres o quatre vaques per casa, que era l'habitual en l'economia antiga es passa a un nombre molt més gran, que en els últims temps tendeix a incrementar-se. En un primer moment es va encaminar a la producció lletera, amb la introducció de vaques frisones, i en l'actualitat es tendeix a potenciar la vaca de raça asturiana, la vaca roxa que a la seva gran capacitat càrnia uneix una rusticitat que es basa en la seva adaptació a les condicions ambientals.

Del Concejo

La població del concejo de Grau ha anat en progressiva disminució al llarg dels últims anys. Els principals factors són l'abandó de les activitats agràries, que comporta una perduda important d'ocupacions; i una població envellida com en la resta del país. La següent taula que expressa la població (INE) del concejo:

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1980	1990	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007
17.125	18.158	18.300	17.666	17.318	17.885	16.343	13.990	13.009	12.048	11.666	11.585	11.518	11.405	11.237	11.128	10.997	10.950

De la Vila

Tanmateix, la vila ha augmentat la població en els darrers anys, tot això motivat per l'èxode rural cap a la ciutat. La següent taula conté dades sobre la població de la vila:

2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007
7165	7174	7218	7298	7272	7218	7218	7286

De les parròquies

La següent taula mostra la població de 2007 de cada parròquia del concejo segons l'INE.

Parròquia	Població	Parròquia	Població	Parròquia	Població	Parròquia	Població
Ambás	49	El Fresno	140	Rañeces	122	Santianes de Molenes	154
Báscones	266	Grado	7286	Restiello	50	Santo Adriano del Monte	0
Bayo	155	Gurullés	281	Rodiles	81	Sorribas	38
Berció	85	La Mata	557	Rubiano	28	Tolinas	13
Cabruñana	46	Las Villas	27	Sama de Grado	164	Vigaña	28
Castañedo	251	Peñaflor	299	Sta. Mª de Grado	127	Villamarín	29
Coalla	144	Pereda	204	Sta. Mª de Villandás	122	Villapañada	204

Política

El concejo de Grado, és un concejo tradicionalment d'esquerres, des de 1979, el partit que més temps ha governat ha estat IU de la mà de José Sierra. A pesar d'això, per diversos factors i fins i tot pot ser que per un canvi de tendència, l'actual alcalde és el Popular Antonio Rey, qui va prendre possessió el 16 de juny de 2007 amb el suport del grup independent AIGRAS.

Eleccions municipals^[3]
Partit	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007
IU	7	10	10	9	5	6	8	5
PSOE	3	3	2	4	4	5	6	3
PP	3	4	3	2	7	3	3	6
UCD/CDS	4	-	2	1
CIM				1	1
URAS						3	0	0
AIGRAS								3
Total	17	17	17	17	17	17	17	17

Referències

↑ Ambdues denominacions són oficials, encara que en el castellà popular hom diu Grao.
↑ Sembla coherent que en català es promogui l'ús del terme Grau.
↑ Ministeri de l'Interior Arxivat 2009-08-27 a Wayback Machine. i Federació Asturiana de Concejos