Nia als Pirineus, a partir dels 900 m i fins als 2900 m, i també al Montseny. Fa un niu a terra, amb herbes seques, en prats humits i torberes, i a l'abril-juny la femella pon 4 o 5 ous que cova ella mateixa durant 14 dies. En la cria dels petits prenen part ambdós pares, fins que, als 16 dies, els novells abandonen el nial. Solen fer dues cries.
A l'hivern, les aus més nòrdiques (les que viuen als Alps, per exemple) migren en direcció al sud i les que viuen a les muntanyes catalanes fan una migració parcial, cercant la terra baixa. Aleshores, cerquen terres humides litorals, com els aiguamolls o les riberes dels rius. Llavors, és quan es veuen obligats a fer alguns canvis en la seua vida. N'és un el canvi d'alimentació, ja que hauran de substituir els insectes que caçaven a les prades per peixets petits, crustacis, mol·luscs i llavors.[2]
Morfologia
Fa 16 cm.
Té les parts superiors de color bru-grisenc i les inferiors d'una rosa groguenc, pàl·lid i lleugerament ratllat.
.svg){kind=icon}
