En 1760 el comte d'Aranda va fundar la Gran Lògia que a partir de 1780 va passar a anomenar-se Gran Orient d'Espanya, molt influïda per la francmaçoneria francesa En 1800 comptava amb 400 lògies i estava sota la direcció del comte de Montijo que havia succeït Aranda.[1]
Gràcies a la llibertat que es va viure durant el Sexenni Democràtic el Gran Orient d'Espanya va poder donar-se a conèixer públicament i manifestar els seus punts de vista. L'1 de maig de 1871 va aparèixer el primer nombre del Boletín del Gran Oriente de España i en el número 2 publicat quinze dies després es va definir així a la Maçoneria:[2]
«
Maçoneria és la reunió d'home lliures i honrats que, sent veritables apòstols de la veritat, la ciència i de la virtut, marxen sempre a l'avantguarda del progrés; instrueixen sense parar amb l'ensenyament i amb la pràctica el que és bo i el que és bell, i procuren fer de la humanitat una sola família de germans, unida pel treball, l'amor i pel pensament.
↑Arribas Macho, José María. «Masonería». A: Miguel Artola. Enciclopedia de Historia de España. V. Diccionario temático. Madrid: Alianza Editorial, 1991, p. 785. ISBN 84-206-5241-5.
↑Martínez de las Heras, Agustín. «Masonería». A: Javier Fernández Sebastián y Juan Francisco Fuentes. Diccionario político y social del siglo XIX español. Madrid: Alianza Editorial, 2003, p. 442. ISBN 84-206-8603-4.
