PROFILPELAJAR.COM

La gramàtica lituana és l'estudi de la llengua lituana. Els mots d'aquesta llengua, antiga i difícil, tenen formes diferents segons l'ús que se'n fa.

Les categories gramaticals són les següents:

Substantiu (Daiktavardis)
Adjectiu (Būdvardis)
Verb (Veiksmažodis)
Nombre (Skaitvardis)
Pronom (Įvardis)
Adverbi (Prieveiksmis)
Partícula (Dalelytė)
Preposició (Prielinksnis)
Conjunció (Jungtukas)
Interjecció (Jaustukas)
Onomatopeia (Ištiktukas)

Substantiu

El lituà distingeix entre nom propi (tikrinis daiktavardis) i nom comú (bendrinis daiktavardis). Els noms propis comencen sistemàticament per majúscules. Alguns noms, com per exemple sol o lluna, poden ser tant propis com comuns.

Hi ha gènere masculí i femení. Generalment, els mots masculins en nominatiu tenen la desinència -s, i els femenins -(i)a o -ė. No hi ha cap regla que determini el gènere d'un substantiu. Per exemple, upė (riu) és femení, però upelis (riera) és masculí. El gènere neutre no existeix, però hi ha algunes paraules que es poden aplicar a tots dos gèneres. La majoria d'aquestes paraules s'empren per descriure persones amb connotació negativa i acaben en -a, per exemple vėpla (babau), elgeta (rodamón), naktibalda (noctàmbul).

Nombre

La majoria dels substantius tenen singular i plural. El lituà també té el nombre dual, però el seu ús està en retrocés. Hi ha substantius que només tenen forma singular, com pienas (llet), auksas (or), gripas (grip), laimė (sort); i d'altres que només tenen plural, com lubos (sostre), miltai (farina), kelnės (pantaló).

Substantius amb adjectius numerals

En lituà, a diferència de les llengües romàniques i germàniques, un substantiu determinat per un adjectiu numeral canvia segons quin numeral el precedeixi, de manera semblant a com succeeix en rus.

Adjectiu numeral	Forma	Exemple
1 (tret d'11)	Singular	31 litas
2–9 (tret de 12–19)	Plural	25 litai
0 et 11–19	genitiu plural	110 litų 111 litų

Declinació

Els substantius tenen cinc declinacions, definides per la flexió al singular del nominatiu i del genitiu.

Alguns substantius d'origen estranger, com per exemple taksi (taxi) o tabu (tabú) són indeclinables.

El locatiu en té uns altres quatre:

Inessiu
Il·latiu: poc emprat.
Al·latiu: emprat només en expressions idiomàtiques.
Adessiu: desaparegut al lituà estàndard, només és present en alguns dialectes.

#	Flexió al singular		exemples	Observacions
#	Nominatiu	Genitiu	exemples	Observacions
I	-as, -is, -ys	-o	Vyras (home), medis (arbre), traukinys (tren)	Substantius masculins
II	-a, -i, -ė	-os, -ės	Varna (corb), marti (nora), varlė (granota)	Tret d'algunes excepcions, substantius femenins
III	-is	-ies	Avis (anyell), dantis (dent), pilis (castell)	Substantius masculins i femenins
IV	-us	-aus	Sūnus (fill), skaičius (nombre), medus (mel)	Arcaic. Únicament alguns substantius
V	-uo, -ė	-(en)s, -(er)s	Vanduo (aigua), akmuo (pedra), duktė (filla)	En retrocés, perquè la primera i la segona declinació s'empren per a aquests substantius

Primera declinació

Masculí: -as, -is, -ys

	vaikas = nen		brolis = germà		arklys = cavall
	singular	plural	singular	plural	singular	plural
Nominatiu	vaikas	vaikai	brolis	broliai	arklys	arkliai
Genitiu	vaiko	vaikų	brolio	brolių	arklio	arklių
Datiu	vaikui	vaikams	broliui	broliams	arkliui	arkliams
Acusatiu	vaiką	vaikus	brolį	brolius	arklį	arklius
Instrumental	vaiku	vaikais	broliu	broliais	arkliu	arkliais
Locatiu	vaike	vaikuose	brolyje	broliuose	arklyje	arkliuose
Vocatiu	vaike	vaikai	broli	broliai	arkly	arkliai

Observacions:

La desinència -e per al vocatiu singular s'aplica únicament als noms comuns, els noms propis tenen la desinència -ai.

Segona declinació

Femení: -a, -ė, -ti

	motina = mare		katė = gat		pati = dona
	singular	plural	singular	plural	singular	plural
Nominatiu	motina	motinos	katė	katės	pati	pačios
Genitiu	motinos	motinų	katės	kačių	pačios	pačių
Datiu	motinai	motinoms	katei	katėms	pačiai	pačioms
Acusatiu	motiną	motinas	katę	kates	pačią	pačias
Instrumental	motina	motinomis	kate	katėmis	pačia	pačiomis
Locatiu	motinoje	motinose	katėje	katėse	pačioje	pačiose
Vocatiu	motina	motinos	kate	katės	pati (o pačia)	pačios

Observacions:

Pati és un dels dos únics substantius que en lituà acaben en -ti. L'altre és marti (nora).

Tercera declinació

Masculí i femení: -is

	vagis = lladre (masc.)		akis = ull (fem.)
	singular	plural	singular	plural
Nominatiu	vagis	vagys	akis	akys
Genitiu	vagies	vagių	akies	akių
Datiu	vagiui	vagims	akiai	akims
Acusatiu	vagį	vagis	akį	akis
Instrumental	vagiu	vagimis	akimi	akimis
Locatiu	vagyje	vagyse	akyje	akyse
Vocatiu	vagie	vagys	akie	akys

Observacions:

Hi ha molt poques diferències entre les declinacions femenines i masculines, únicament al datiu i a l'instrumental singular.

Quarta declinació

Masculí: -us, -ius

	sūnus = fill		profesorius = professor
	singular	plural	singular	plural
Nominatiu	sūnus	sūnūs	profesorius	profesoriai
Genitiu	sūnaus	sūnų	profesoriaus	profesorių
Datiu	sūnui	sūnums	profesoriui	profesoriams
Acusatiu	sūnų	sūnus	profesorių	profesorius
Instrumental	sūnumi	sūnumis	profesoriumi	profesoriais
Locatiu	sūnuje	sūnuose	profesoriuje	profesoriuose
Vocatif	sūnau	sūnūs	profesoriau	profesoriai

Cinquena declinació

Masculí: -uo

	vanduo = aigua		sesuo = germana / duktė = filla
	singular	plural	singular	plural
Nominatiu	vanduo	vandenys	sesuo/duktė	seserys/dukterys
Genitiu	vandens	vandenų	sesers/dukters	seserų/dukterų
Datiu	vandeniui	vandenims	seseriai/dukteriai	seserims/dukterims
Acusatiu	vandenį	vandenis	seserį/dukterį	seseris/dukteris
Instrumental	vandeniu	vandenimis	seserimi/dukterimi	seserimis/dukterimis
Locatiu	vandenyje	vandenyse	seseryje/dukteryje	seseryse/dukteryse
Vocatiu	vandenie	vandenys	seserie/dukterie	seserys/dukterys

Observacions:

Aquseta declinació té només dos substantius femenins: sesuo (germana) i duktė (filla).

Adjectius

Els adjectius tenen dos nombres: singular i plural. Concorden amb el substantiu en gènere, nombre i cas, i a diferència dels substantius, tenen tres gèneres.

Declinacions

Els adjectius tenen tres declinacions determinades pel nominatiu singular i plural.

Declinacions	Flexió al nominatiu singular		Flexió al nominatiu plural		Exemples
Declinacions	Masculí	Femení	Masculí	Femení	Exemples
I	-(i)as	-(i)a	-i	-os	šaltas, šalta (fred), šlapias, šlapia (mullat)
II	-us	-i	-ūs	-ios	švarus, švari (net), malonus, maloni (agradable)
III	-is	-ė	-iai	-ės	varinis, varinė (de cuir), laukinis, laukinė (salvatge)
III	-is	-ė	-i	-ės	didelis, didelė (gran)

	geras = bon
	masculí		femení
	singular	plural	singular	plural
Nominatiu	geras	geri	gera	geros
Genitiu	gero	gerų	geros	gerų
Datiu	geram	geriems	gerai	geroms
Acusatiu	gerą	gerus	gerą	geras
Instrumental	geru	gerais	gera	geromis
Locatiu	gerame	geruose	geroje	gerose

	gražus = bonic
	masculí		femení
	singular	plural	singular	plural
Nominatiu	gražus	gražūs	graži	gražios
Genitiu	gražaus	gražių	gražios	gražių
Datiu	gražiam	gražiems	gražiai	gražioms
Acusatiu	gražų	gražius	gražią	gražias
Instrumental	gražiu	gražiais	gražia	gražiomis
Locatiu	gražiame	gražiuose	gražioje	gražiose

	vidutinis = mitjà
	masculí		femení
	singular	plural	singular	plural
Nominatiu	vidutinis	vidutinisiai	vidutinė	vidutinisės
Genitiu	vidutinio	vidutinių	vidutinės	vidutinių
Datiu	vidutiniam	vidutiniams	vidutinei	vidutinėms
Acusatiu	vidutinį	vidutinius	vidutinę	vidutines
Instrumental	vidutiniu	vidutiniais	vidutine	vidutinėmis
Locatiu	vidutiniame	vidutiniuose	vidutinėje	vidutinėse

Concordança

Per exemple, els substantius gatvė (carrer) i kelias (carretera) amb l'adjectiu tiesus (recte):

Tiesi gatvė - tiesios gatvės (singular - plural)
Tiesi gatvė - tiesus kelias (femení - masculí)
Tiesi gatvė - tiesią gatvę (nominatiu - acusatiu)

La concordança no té lloc al gènere neutre, perquè no n'hi ha cap, de substantiu, neutre. Els adjectius que acaben en -is no tenen pas gènere neutre. La forma neutra dels adjectius en -as s'escriuen com els femenins (-a), tanmateix, l'accentuació és diferent. No tenen ni gènere ni nombre.

Comparació

El lituà distingeix entre cinc graus de comparació. Els tres principals són els mateixos que en català. No hi ha cap irregularitat i tots els adjectius tenen els mateixos sufixos.

Llengua	Gènere	adjectiu	comparatiu		superlatiu
Lituà	Masculí	Geras	Gerėlesnis	Geresnis	Geriausias	Pats/visų geriausias
	Femení	Gera	Gerėlesnė	Geresnė	Geriausia	Pati/visų geriausia
	Neutre	Gera	Gerėliau	Geriau	Geriausia	Visų geriausia
Català		bon	una mica millor	millor	força millor	el millor

Lituà	Masculí	Gražus	Gražėlesnis	Gražesnis	Gražiausias	Pats/visų gražiausias
	Femení	Graži	Gražėlesnė	Gražesnė	Gražiausia	Pati/visų gražiausia
	Neutre	Gražu	Gražėliau	Gražiau	Gražiausia	Visų gražiausia
Català		bonic	una mica més bonic	més bonic	força més bonic	el més bonic

Pronoms

Pronoms personals

Els pronoms personals aš (jo), tu (tu), jis (ell) i ji (ella) es declinen de la manera següent:

			Nominatiu	Genitiu	Datiu	Acusatiu	Instrumental	Locatiu
Singular	1a persona		aš	manęs	man	mane	manimi	manyje
	2a persona		tu	tavęs	tau	tave	tavimi	tavyje
	3a persona	Masculí	jis	jo	jam	jį	juo	jame
	3a persona	Femení	ji	jos	jai	ją	ja	joje
Dual	1a persona	Masculí	mudu	mudviejų	mudviem	mudu	mudviem	mudviese
	1a persona	Femení	mudvi	mudviejų	mudviem	mudvi	mudviem	mudviese
	2a persona	Masculí	judu	judviejų	judviem	judu	judviem	judviese
	2a persona	Femení	judvi	judviejų	judviem	judvi	judviem	judviese
	3a persona	Masculí	juodu or jiedu	jųdviejų	jiedviem	juodu	jiemdviem	juodviese
	3a persona	Femení	jiedvi	jųdviejų	jodviem	jiedvi	jodviem	jiedviese
Plural	1a persona		mes	mūsų	mums	mus	mumis	mumyse
	2a persona		jūs	jūsų	jums	jus	jumis	jumyse
	3a persona	Masculí	jie	jų	jiems	juos	jais	juose
	3a persona	Femení	jos	jų	joms	jas	jomis	jose

Pronoms possessius

En lituà els pronoms possessius són indeclinables, són formes antigues del genitiu que han restat fixes.

Lituà	Català
mano	el meu*
tavo	el teu *2
jo	el seu *3
jos	el seu
mūsų	el nostre *4
jūsų	el vostre *5
jų	el seu / llur *6

- el meu, la meva (la meua), els meus, les meves (les meues); mon, ma, mos, mes
- *2 el teu, la teva (la teua), els teus, les teves (les teues); ton, ta, tos, tes
- *3 el seu, la seva (la seua), els seus, les seves (les seues); son, sa, sos, ses
- *4 el nostre, la nostra, els nostres, les nostres
- *5 el vostre, la vostra, els vostres, les vostres
- *6 el seu, la seva (la seua), els seus, les seves (les seus); llur, llurs

Verb

Tots els verbs es reparteixen en tres conjugacions:

1a conjugació: és la més corrent. Inclou els verbs l'infinitiu dels quals acaba en -ati, -oti, -auti, -uoti o en una consonant seguida de -ti (dirbti). També inclou moltes excepcions.
2a conjugació: inclou els verbs l'infinitiu dels quals acaba en -ėti. No té gaires excepcions.
3a conjugació: inclou els verbs acabats en -yti.

A causa de la gran varietat de l'infinitiu, és difícil saber la conjugació d'un verb, així que és preferible assimilar-lo mitjançant la tercera persona del singular del present d'indicatiu i la tercera persona del singular del pretèrit de cada verb. Són les formes citades a la majoria de diccionaris.

Present d'indicatiu

Le présent de l'indicatif est utilisé pour décrire une action présente ou en cours.

	dirbti = treballar	norėti = voler	skaityti = llegir
Jo	dirbu	noriu	skaitau
Tu	dirbi	nori	skaitai
Ell/a	dirba	nori	skaito
Nosaltres	dirbame	norime	skaitome
Vosaltres	dirbate	norite	skaitote
Ells/es	dirba	nori	skaito

Per exemple: dirbu = jo treballo; (tu) nori = tu vols; skaitome = nosaltres llegim

Pretèrit

El pretèrit s'empra per descriure una acció passada. En funció del context és traduït al català bé pel perfet, bé pel passat simple o perifràstic.

	dirbti = treballar	norėti = voler	skaityti = llegir
Jo	dirbau	norėjau	skaičiau
Tu	dirbai	norėjai	skaitei
Ell/a	dirbo	norėjo	skaitė
Nosaltres	dirbome	norėjome	skaitėme
Vosaltres	dirbote	norėjote	skaitėte
Ells/es	dirbo	norėjo	skaitė

Per exemple: dirbau = jo vaig treballar* / he treballat; norėjai = tu vas voler *2 / has volgut; skaitėme = nosaltres vam llegir *3 / hem llegit.

- jo vaig treballar o treballí
- *2 tu vas voler, vares voler o volgueres
- *3 nosaltres vam llegir, vàrem llegir o llegírem

Passat iteratiu - imperfet

Aquest temps descriu una acció repetida en el passat. Correspon a l'imperfet català. El lituà és l'única llengua indoeuropea que té un temps propi per expressar la repetició en el passat. La seva construcció és regular:

Cal treure la desinència de l'infinitiu -ti.
Després cal afegir el sufix -dav-.
Finalment la desinència de la primera conjugació.

	dirbti = treballar	norėti = voler	skaityti = llegir
Jo	dirbdavau	norėdavau	skaitydavau
Tu	dirbdavai	norėdavai	skaitydavai
Ell/a	dirbdavo	norėdavo	skaitydavo
Nosaltres	dirbdavome	norėdavome	skaitydavome
Vosaltres	dirbdavote	norėdavote	skaitydavote
Ells/es	dirbdavo	norėdavo	skaitydavo

Per exemple: dirbdavau = jo treballava

Observacions:

La desinència ė de l'infinitiu dels verbs de la segona conjugació esdevé e.

Futur

La seva construcció és regular:

Cal treure la desinència -ti de l'infinitiu.
Després s'ha d'afegir el sufix -s.
Finalment les desinències.

	dirbti = treballar	norėti = voler	skaityti = llegir
Jo	dirbsiu	norėsiu	skaitysiu
Tu	dirbsi	norėsi	skaitysi
Ell/a	dirbs	norės	skaitys
Nosaltres	dirbsime	norėsime	skaitysime
Vosaltres	dirbsite	norėsite	skaitysite
Ells/es	dirbs	norės	skaitys

Per exemple, dirbsiu = jo treballaré; norėsi = tu voldràs; skaitysime = nosaltres llegirem

Preverbs

Els preverbs s'afegeixen al verb per crear-ne un de nou amb el seu propi significat (com en català prendre, sorprendre, reprendre, suspendre, aprendre). La majoria dels prefixos tenen un sentit restrictiu que dona al sentit del verb original una direcció, un sentit particular, un límit en el temps... El preverb dona sovint un sentit aspectual perfectiu.

ap-: al voltant (direcció, perfectiu)
api-: variant d'ap davant b o p
at-: des de (procedència, lloc, perfectiu)
ati-: variant d'at davant d o t
į-: dins (interior, perfectiu), ser capaç de (imperfectiu)
iš-: fora (direcció, de vegades perfectiu)
nu-: allunyament (direcció)
-pa-: una mica, un temps (imperfectiu), sota (direcció, perfectiu)
per-: a través (lloc, perfectiu), totalment (perfectiu)
pra-: per (direcció, pefectiu), començant (temps, perfectiu estrany)
pri-: alt, cap a (direcció, lloc, perfectiu), molt (de vegades perfectiu)
su-: de tot arreu (procedència), junts (lloc, perfectiu), fins a (temps, perfectiu), totalment (acció llarga, perfectiu)
už-: darrere (direcció, perfectiu)
už-: sota (direcció, lloc), totalment (acció curta, perfectiu)
ne- i be-: també són prefixos verbals, però creen formes diferents d'un verb i no pas verbs diferents. Ne- crea una forma negativa de verb, però be- precisa que l'acció es pot interrompre. Ne- i be- poden fer-se servir davant de tots els prefixos, ne- pot també prefixar be-, i es crea el prefix nebe-. Be- s'empra més sovint als participis i semiparticipis per marcar que l'acció principal en la frase no és sincrònica amb l'acció del participi.
Tret del cas de nebe- mai no poden haver-hi dos prefixos davant d'un verb.