Goràs

Infotaula d'ésser viuGoràs
Pagellus bogaraveo Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN170244 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSpariformes
FamíliaSparidae
GènerePagellus
EspèciePagellus bogaraveo Modifica el valor a Wikidata
Brünnich, 1768
Nomenclatura
Sinònims
  • Pagellus cantabricus (Asso, 1801)
  • Pagellus centrodontus (Delaroche, 1809)
  • Sparus bogaraveo (Brünnich, 1768)
  • Sparus centrodontus (Delaroche, 1809)[1]

El goràs, besuc de fonera, besuc de la taca, besuc de l'ull gros, boga-ravell, calet de la piga, patxano, quelet,[2] besuc de la piga[3] o pitxell (Pagellus bogaraveo) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.[4][5]

Morfologia

  • Pot arribar a 70 cm de llargària total.
  • El cos és ovalat i comprimit lateralment.
  • El perfil cefàlic és convex.
  • La boca és petita i els ulls són grossos.
  • L'aleta dorsal es troba inserida dins un solc. Les pectorals són llargues. Les pèlviques tenen una espina dura i l'anal té tres espines fortes.
  • El dors és gris rosat i els costats són platejats. Té una taca negra darrere el cap, absent en els joves. Les aletes són rosades.[6][7]

Reproducció

La maduresa sexual arriba als 2 anys amb 15-20 cm. És hermafrodita proteràndric. Es reprodueix entre juny i setembre en el Mediterrani occidental.[8]

Alimentació

És un carnívor voraç de crustacis. També s'alimenta d'altres invertebrats i petits peixos.[6]

Hàbitat

Viu a fons rocallosos i fangosos entre els 40 i els 400 (a la Mediterrània) o 700 m (a l'Atlàntic). Els joves apareixen més a prop de la costa, a la plataforma, i els adults al talús.[6]

Distribució geogràfica

Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental (des de Noruega i l'Estret de Gibraltar fins a Mauritània, Illa de Madeira i les Illes Canàries) i a la Mediterrània occidental (es torna rar més enllà de Sicília).[6]

Interès pesquer

Es pesca amb arts d'arrossegament, palangre i volantí a la fonera.[8]

Referències

  1. ↑ MarineSpecies.org (anglès)
  2. ↑ «Goràs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ el nom de besuc de la piga aplicat a Pagelllus bogaraveo, (...) [podria ser] un calc del nom andalús “besugo de la pinta”, Algunes reflexions sobre els noms dels peixos, Jordi Lleonart, in Col·loqui sobre els noms comuns dels animals Barcelona 1, 2 i 3 de desembre de 1998 http://www.bcn.cat/museuciencies_fitxers/imatges/FitxerContingut6894.pdf Toni Llobet i François. Presència. Juliol 2009.
  4. ↑ UNEP-WCMC Species Database [Enllaç no actiu] (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 185.
  8. ↑ 8,0 8,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 185.

Bibliografia

  • Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1990. Sparidae. p. 790-812. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París, França. Vol. 2.
  • Brünnich, M. T. 1768. Ichthyologia Massiliensis, sistens piscium descriptiones eorumque apud incolas nomina. Accedunt Spolia Maris Adriatici. Hafniae et Lipsiae. Ichthyol. Massil.: i-xvi + 1-110.
  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
  • Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6. 
  • Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Goràs