Després va treballar amb diverses produccions, incloent per documentals a RTVE, TV3 i Arte.[6] El 2004 va també iniciar la seva carrera com compositor de bandes originals, dels quals The Last Call 'El último tren al Rock'n'roll' i Space Men.[7] La seva música per al curtmetratge Smiley (2009) va ser recompensada com Millor música original al festival de cinema de Sitges,[1] i amb Big Red Sour Apple (2012) va rebre el mateix premi tres anys més tard.[8]
Perales ha treballat com a músic als teclats i com a cantant per als grups Esferes, Pqliars, Croses, Flanagan i Queen Must Go On.[6] Junts amb Gerard Sesé va compondre «Má en mà», el tema musical per a la Via Catalana (2013).[9]
El 2006 va llançar el seu primer àlbum, sota el nom de Gonçal. Cançons hamburguesa fou un homenatge a The Beach Boys i del seu líder Brian Wilson,[3] amb un estil musical mitjançant pop i rock simfònic. La seva portada presenta un pastitx de la portada de Pet Sounds. L'any següent va publicar el disc Sol, on la música presenten referències més generals a l'època Flower power.
Poble no identificat (2009) va elaborar entorn la temàtica sobre la identitat catalana. Aquí un cert «Francesc Macià» presenta un conte on un marcià viatja als Països Catalans, i amb un grapat de complicacions següents.[10] Títols de cançons sobre el tema inclouen «N'hi ha que viatgen estrellats», «La dama d'Aragó» i «Sardana marciana». Una versió de la història va també ser produïda per l'escena.[1]
Perales i el projecte Gonçal van tornar al «tema català» dos anys més tard. Al mig del desenvolupament del «procés» va presentar un pastitx à la catalana de la pel·lícula americana Retorn al futur, amb Perales com un viatger al temps molt inspirat de l'original i seu Marty McFly (com «Martí Can Volador»). Per als viatges, del futur fins als diversos èpoques de la història catalana, utilitza un màquina del temps molt similar a un DMC DeLorean – tot com a l'original. Els episodis de la història es presenten a l'estil de Polònia i de Monty Python.[4] Com a l'àlbum precedent Gonçal va muntar a l'escena amb una peça teatral del disc, amb Núria Feliu, Lluís Solver, Narcís Perich i Gerard Sesé com a actors.[11]
El conjunt de Gonçal va tornar el 2017, després uns anys on Perales va treballar com compositor i músic de teatre.[12] L'àlbum de Suite de suites va presentar Quatre Columnes i una carpa de circ,[13] però en general la música tocava menys a l'actualitat política. El seu single destacat fou «Profe tinc pipí».
Obra musical
Com Gonçal
Cançons hamburguesa (2006, autoedició)
Sol (2007, autoedició)
Poble no identificat (2009, Lurrex Productions – autoedició)
2012 – Sumiller (curtmetratge), Big Red Sour Apple (curtmetratge; Premi SGAE Nova Autoria 2012 a la millor música original[18] a Sitges) i Gravity (curtmetratges)
2013 – Matches, Secretos, El amor a los 20 años, Extraordinaria, The Fallen i Bala perduda (curtmetratges)
2014 – La carrera (curtmetratge) i Griff nach der Weltherrschaft (sèrie de televisió)
2016 – The Equalizer (documental), Legado i Falsas esperanzas (curtmetratges)
2017 – Impulso i La habitación de las estrellas (curtmetratges)
2017–18 – The Last Call 'El último tren al Rock'n'roll' (sèrie de televisió)
2019 – Space Men (sèrie de televisió)
Referències
↑ 1,01,11,2Sánchez, Ángela i Núria. «Entrevista a Gonçal». lafinestradigital.com, 08-02-2011. Arxivat de l'original el 2020-09-05. [Consulta: 10 setembre 2020].
