Glagolític

Tipus	alfabet eslau eclesiàstic, escriptura de caixa única, sistema d'escriptura i escriptura natural
Llengües	antic eslau, croat, eslau eclesiàstic i búlgar
ISO 15924	Glag  (225 )
Direcció del text	d'esquerra a dreta
Interval Unicode	U+1E000-1E02F i U+2C00-2C5F

El glagolític o glagolitsa és el més antic dels alfabets eslaus que es coneixen. Va ser creat pels sants grecs Ciril i Metodi al voltant del 862-863 per traduir la Bíblia i altres texts a les llengües eslaves.

El nom ve de la paraula glagol, que en búlgar antic significa 'paraula' (i d'on ve el nom de la lletra "G" en aquesta llengua). Com que glagolati significa 'parlar', hom sol referir-se poèticament al glagolitsa com a 'signes que parlen'.

L'alfabet glagolític originari consta de 41 lletres, encara que la quantitat varia lleugerament en versions posteriors. Vint-i-quatre de les 41 lletres glagolítiques originals deriven, probablement, de grafemes de cursiva medieval de l'alfabet grec, a les quals s'ha donat un disseny més ornamental. Se suposa que les lletres xa, shta i tsi provenen de l'alfabet hebreu (les lletres Shin i Tsadi); els fonemes que representen aquestes lletres no existien en grec però sí en eslau i són bastant habituals en totes les llengües eslaves. D'entre els originals, els caràcters restants són d'origen desconegut. Es creu que alguns poden provenir de caràcters hebreus i samaritans, que sant Ciril va aprendre en els seus viatges.

L'alfabet té dues variants: una primera arrodonida utilitzada en l'antic eslau i una altra de més angulosa posterior utilitzada en croat.^[1] Es creu que van desplaçar-se els valors de moltes de les lletres sota influència ciríl·lica, o que van confondre's els uns amb els altres amb la seva propagació als diferents dialectes, de manera que els valors originaris no n'han restat gaire clars. Per exemple, es creu que la lletra iu va poder tenir el valor /u/, però que fou desplaçada per l'adopció d'una lligadura ou sota influència del ciríl·lic posterior. Altres lletres foren creacions tardanes a partir d'un model ciríl·lic.

La taula següent mostra cada lletra en el seu ordre actual i inclou una imatge de la lletra en la seva variant arrodonida, la lletra ciríl·lica corresponent, el so aproximat transcrit mitjançant l'AFI i el seu origen. Algunes lletres no tenen cap equivalent modern.

Lletra		Ciríl·lic	So	Nom en antic eslau	Nom en eslau eclesiàstic	Significat	Origen
Ⰰ		А	/ɑ/	Azъ	Az	jo	Àlef hebrea א o el signe de la creu
Ⰱ		Б	/b/	Buky	Buky	lletres	Desconegut
Ⰲ		В	/ʋ/	Vědě	Vedi	saber	Possiblement la V llatina.[2]
Ⰳ		Г	/ɡ/	Glagoli	Glagoli	verb, paraula	Possiblement la gamma cursiva grega, γ.[2]
Ⰴ		Д	/d/	Dobro	Dobro	bo	Delta grega, Δ[2]
Ⰵ		Є, Е, Э	/ɛ/	Estъ, jestъ, yestъ	Jest	és, existeix	Possiblement la he samatirana ϡ o la sampi grega ϡ[2]
Ⰶ		Ж	/ʒ/	Živěte	Zhivete	vida, viure	Desconegut,[2] possiblement la lletra copta janja ϫ[3]
Ⰷ		Ѕ	/dz/	Dzělo	Dzelo	verd, molt	Desconegut[2]
Ⰸ		З	/z/	Zemlja	Zemlja	terra	Possiblement una variant de la theta grega θ[2]
Ⰹ, Ⰺ	,	И, Й	/i, j/	Iže	Izhe		Possiblement la iota grega amb dièresi, ϊ[2]
Ⰻ		І, Ї	/i, j/	I	I	i	Desconegut,[2] possiblement els símbols cristians del cercle i del triangle
Ⰼ		Ћ, Ђ	/dʑ/	Djervь, ǵervь		arbre, fusta	Desconegut[2]
Ⰽ		К	/k/	Kako	Kako	com	Qoph hebrea, ק[2]
Ⰾ		Л	/l, ʎ/	Ljudie	Ljudi	gent	Possiblement la lambda grega, λ[2]
Ⰿ		М	/m/	Myslite	Mislete	pensament	Mi grega, μ[2]
Ⱀ		Н	/n, ɲ/	Našь	Nash	el nostre	Desconegut[2]
Ⱁ		О	/ɔ/	Onъ	On	ell	Desconegut[2]
Ⱂ		П	/p/	Pokoi	Pokoj	tranquil·litat, pau	Possiblement una variant de la lletra grega pi primerenca, Π[2]
Ⱃ		Р	/r/	Rьci, rьtsi	Rtsi	mà	Possiblement la rho grega, ρ[2]
Ⱄ		С	/s/	Slovo	Slovo	paraula, lletra	Desconegut,[2] símbols cristians del cercle i del triangle
Ⱅ		Т	/t/	Tvrьdo	Tverdo	dur	Possiblement a partir de la barra de la tau grega, τ[2]
Ⱆ		У	/u/	Ukъ	Uk	savi, il·luminat	Lligadura d'onъ i izhitsa[2]
Ⱇ		Ф	/f/	Frьtъ	Fert		Variant de la fi grega, φ[2]
Ⱈ		Х	/x/	Xěrъ, Khěrъ	Jer		Desconegut, semblant a glagoli i a la h llatina[2]
Ⱉ		Ѡ	/ɔ/	Otъ	Oht, Omega		Lligadura d'onъ i la seva imatge especular[2]
Ⱋ		Щ	/tʲ, ʃt/	Šta	Shta	què	Lligadura de xa amb tvrьdo[2]
Ⱌ		Ц	/ts/	Ci, tsi	Tsi		Forma final de la tsade hebrea, ץ[2]
Ⱍ		Ч	/tʃ/	Črьvъ	Cherv	cuc	Desconegut, semblant a xta,[2] possiblement prové de la forma no final de la tsade hebrea, צ
Ⱎ		Ш	/ʃ/	Ša	Sha		Shin hebrea, ש[2]
Ⱏ		Ъ	/ɯ/	Erъ, jerъ, yerъ	Yer		Possiblement una modificació d'onъ[2]
ⰟⰉ		Ы	/ɨ/	Ery, jery, yery	Yery		Lligadura
Ⱐ		Ь	/ə/	Erь, jerь, yerь	Yerj		Possiblement una modificació d'onъ[2]
Ⱑ		Ѣ	/æ, jɑ/	Jatь, Yatь	Yat		Possiblement una alfa grega epigràfica, Α[2]
Ⱖ		Ё	*/jo/	Desconegut:[2] Component hipotètic de jonsь; /jo/ no era possible aleshores
Ⱓ		Ю	/ju/	Ju, yu	Yu		Desconegut[2]
Ⱔ		Ѧ, Я	/ɛ̃/	[Ensь]	Ya, yus petita		Èpsilon grega ε, també utilitzada per denotar nasalització.[2]
Ⱗ		Ѩ	/jɛ̃/	[Jensь, Yensь]	[Yus petita iotitzada]		Lligadura de jestъ amb ensь per a la nasalització[2]
Ⱘ		Ѫ	/ɔ̃/	[Onsь]	[Yus gran]		Lligadura de onъ amb ensь per a la nasalització[2]
Ⱙ		Ѭ	/jɔ̃/	[Jonsь, Yonsь]	[Yus gran iotitzada]		Lligadura d'una lletra desconeguda amb ensь per a la nasalització[2]
Ⱚ		Ѳ	/θ/	[Thita]	Fita		Theta grega θ[2]
Ⱛ		Ѵ	/ʏ, i/	Ižica, Izhitsa	Izhitsa		Desconegut[2]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glagolític