També Dante Alighieri es refereix a ell a La Divina Comèdia (Cant XXIV Purgatori, 56), com Il Notaro, i el considera un dels més importants representants de la poesia siciliana.
La composició més famosa és No m'aggio posto in core. Se li atribueixen setze cançons i vint-i-dos sonets, que obeeixen, quant a mètrica, temàtica i estil, als cànons de la lírica occitana, uns dels principals creadors del sonet.