Posteriorment s'interessà en la radiació còsmica de fons (CMB), descoberta per Arno Allan Penzias i Robert Woodrow Wilson l'any 1964. En aquells moments diverses preguntes estaven obertes sobre aquesta radiació, relacionant-se directament amb les preguntes fonamentals sobre l'estructura i formació de l'univers. Certs models havien predit que tot l'univers rodava, la qual cosa interferia en la CMB: la seva temperatura depenia de la direcció de l'observació.
Amb l'ajuda d'Alvarez i Richard A. Muller va desenvolupar un radiòmetre diferenciat que va amidar la diferència en la temperatura del CMB entre dues direccions amb una separació de 60 graus. L'instrument va permetre determinar que la rotació total de l'univers era zero (dins del límit de l'exactitud de l'instrument). No obstant va detectar una variació en la temperatura del CMB d'un altre tipus, l'anomenat efecte Doppler del moviment de la terra concernent a l'àrea de l'emissió del CMB. Aquest efecte Doppler es presenta perquè el sol (i de fet tota la Via Làctia) no és immòbil, sinó que s'està movent en gairebé 600 km/s. Això és probablement a causa de l'atracció gravitacional entre la nostra galàxia i una concentració de massa com el Gran Atractor. Els seus estudis els realitzà mitjançant el satèl·lit artificialCOBE demostrant que poc després del big-bang existien a l'univers irregularitats que foren les "llavors" de la posterior formació de les galàxies.
L'any 2006 fou guardonat, juntament amb John C. Mather, amb el Premi Nobel de Físicaper la seva recerca sobre els cossos negres i l'anisotropia de la radiació còsmica de fons.
Referències
↑Horgan, J. (1992) Profile: George F. Smoot – COBE's Cosmic Cartographer, Scientific American267(1), 34-41.
↑The Royal Swedish Academy of Sciences (3 octubre 2006). "The Nobel Prize in Physics 2006" (.PDF). Nota de premsa. Consulta: 2006-10-05. Arxivat de l'original a data de 2010-08-15.