Durant la Primera Guerra Mundial lluità a l'Exèrcit britànic al front occidental. Arribà fins a sergent major de companyia i "després de tres anys i 334 dies de servei, fou distingit el dia 9 d'abril del 1917"[1] com a «únic oficial jueu a la Brigada de Guàrdies».[2]
Poc se sap de les seves activitats entre 1918 i 1936, tot i que s'ha apuntat[3] que fou responsable dels "Assassinats del toc de queda de Limerick", mentre treballava encobert per la Intel·ligència Britànica amb els Black and Tans a Limerick.[4] Posteriorment, milità amb l'Exèrcit Republicà Irlandès.
Enrolat la tardor del 1936 a les Brigades Internacionals en la Guerra Civil espanyola, inicialment comandà la Companyia Britànica dins el Batalló la Marsellesa francès,[5] però fou nomenat comandant del batalló a primers del 1937 després de l'afusellament del seu predecessor Gaston Delasalle per espionatge.[6] Posteriorment, comandà successivament el batalló Lincoln, el batalló Washington i el batalló anglès. Fou llegendari el seu valor a l'hora d'assaltar les posicions franquistes. Portava a sobre el clàssic fuet de muntar dels graduats anglesos i llançava els seus homes a l'assalt amb el crit «Adelante, señoras!» per a esperonar-los.
Malgrat haver estat rebutjat com a membre del Partit Comunista -fos a causa de la seva "orientació sexual"[7] o degut a la seva manca de ganes a l'hora de demostrar un gran entusiasme polític[8]-, el cert és que els observadors del Comintern admiraven en ell la seva "freda arrogància sota el foc".[7]
Esdevingué posteriorment Cap d'Estat Major de la XV Brigada Internacional i caigué en combat el 16 de juliol del 1937[9] en ser ferit per l'esquena per un projectil d'aviació, en el transcurs de la batalla de Brunete. Ferit de mort, es feu portar a un camp d'oliveres on demanà els seus homes que cantessin, mentre ell expirava. Fou enterrat a la vora del riu Guadarrama en mig d'un gran sentiment dels seus homes, que l'adoraven.
Referències
↑Monks, Joe. With the Reds in Andalusia (en anglès), 1985.
.jpg)
