Eastman, de caràcter complex, es va fer multimilionari gràcies a les seves innovacions, i va invertir grans sumes de diners en diferents obres benèfiques. No obstant això, la seva inestabilitat psíquica el va dur al suïcidi. Va deixar una nota en la qual havia escrit:
«
El meu treball està fet, per què cal esperar?
»
Biografia
George Eastman va néixer a Waterville, Nova York.[2] Fill de George Washington Eastman i Maria Eastman, tenia dues germanes grans, Ellen Maria i Katie,[3] sent el fill més petit de la casa, una granja que els seus pares havien comprat l'any 1849. Tant éll com les seves germanes grans (Ellen Maria i Katie) van ser educats a casa, encara que a partir dels 8 anys George va anar a l'escola privada de Rochester.[3]
A principis del 1840 el pare de George Eastman va obrir una escola de negocis a Rochester anomenada "Eastman Commercial College". La salut del propi pare va començar a empitjorar i l'any 1860 la familia va acabar abandonant la granja per mudar-se a Rochester. Finalment acabaria morint el maig de 1862. Per sobreviure i pagar l'escola de George, la seva mare va acollir pensionistes.[3]
Katie, la germana mitjana, va agafar la polio quan era jove i va acabar morint l'any 1870 quan en George tenia 16 anys. Ell va acabar deixant l'escola i va començar a treballar per ajudar a la seva família, que després de la mort del pare tenia menys ingressos. Quan Eastman va començar a tenir èxit en el negoci de la fotografia, es va comprometre a retornar-li el favor que havia fet la seva mare per criar-lo amb tots els esforços que va comportar.[4]
George Eastman no es va casar mai. Tenia una relació molt propera amb la seva mare i la seva germana. El que si va tenir va ser una llarg amor platònic cap a Josephine Dickman, companya de negocis amb la que va tenir una relació més propera al morir la mare del George l'any 1907. Mencionar també que a Eastman li agradava viatjar i era un apassionat de tocar el piano.[3]
La pèrdua de la seva mare va ser especialment dolorosa per George Eastman. Gairebé patològic ament preocupat pel decòrum, es va sentir incapaç de controlar les seves emocions davant dels seus amics per primer cop. "Quan la meva mare va morir, vaig plorar tot el dia". Més endavant, el 4 de setembre de 1922, obriria el "Eastman Theater" a Rochester que inclouria una cambra dedicada a la memòria de la seva mare: el teatre "Kilbourn".
L'invent del rodet
El 1883 l'americà Eastman inventà el rodet fotogràfic, un rotlle de film flexible que feu possible la presa de diferents fotografies sense haver de canviar la pel·lícula.[5]
El rodet de paper seria també alguna cosa bàsica per a la invenció del cinema, ja que el seu ús es trobava en les creacions dels pioners del cinema com Thomas Edison, els germans Lumière i Georges Méliès.
Pàgina 1 de la patent 388.850 presentada per George Eastman.
El 4 de setembre de 1888 Eastman va registrar la marca Kodak -un nom comercial sense significat, adoptat simplement perquè contenia dos cops la lletra k, la preferida d'Eastman[5] i va rebre una patent per a la seva càmera que usava el rodet de paper.
El mateix 1888 llença al mercat la càmera Kodak 100 Vista, que utilitzava rodets de 100 fotos circulars i per a la campanya de promoció de les quals va encunyar la frase «Vosaltres premeu el botó, nosaltres fem la resta».[5]
El més important és que a partir d'aquest moment ja no es requerien grans coneixements en fotografia o en la utilització de productes químics. Aquesta càmera es venia ja carregada i llesta per a realitzar les fotos. Una vegada usada, es retornava a la casa que n'extreia el rodet, es revelaven les fotos i les retornava juntament amb la càmera ja carregada.
Els preus eren molt econòmics, uns 25$ la càmera carregada i el rodet carregat i revelat només costava 10$. Això va suposar que l'ús de la fotografia es va poder estendre a tota la població, és per tant el moment de la socialització de la fotografia.
Ja en l'any 1889 Eastman canvia el rodet de paper per un de cel·luloide i uns anys més tard elimina la incomoditat d'haver de retornar la càmera sencera, al començar la comercialització d'un rodet protegit que permet la seva col·locació i extracció a plena llum.
És en aquests anys quan sorgeix la fotografia d'afeccionat tal com la coneixem en l'actualitat.
Patents
U.S. patent 226.503 "Method and Apparatus for Coating Plates", sol·licitada el setembre de 1879, concedida l'abril de 1880.[6]
U.S. patent 306.470 "Photographic Film", sol·licitada el 10 de maig de 1884, concedida el 14 d'octubre del mateix any.[7]
U.S. patent 306.594 "Photographic Film", sol·licitada el 7 de març de 1884, concedida el 14 d'octubre del mateix any.[8]
U.S. patent 317.049 (amb William H. Walker) "Roll Holder for Photographic Films", sol·licitada l'agost de 1884, concedida el maig de 1885.[9]
U.S. patent 388.850 "Camera", sol·licitada el març de 1888, concedida el setembre del mateix any.[10]
U.S. patent 248.179 "Photographic Apparatus", sol·licitada el 21 de juny de 1881, concedida l'11 d'octubre del mateix any. Venuda a David H. Houston.[11]
Referències
↑Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.185. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].
