George Benson al Festival de Jazz de Montreaux (1986)
George Benson és un guitarrista, cantant i compositor de jazz nascut el 22 de març de 1943 a Pittsburgh, Pensilvània, als Estats Units. La seva música ha abastat tant el swing i el bop com el hard bop, el quiet storm i la fusió del jazz amb el pop i el soul.
Carrera
Nen virtuós de la guitarra, va gravar el seu primer single “It should have been me” als 10 anys.
Va enregistrar el seu primer àlbum, “The Guitar New Boss”, en 1964 a l'edat de 21 anys, acompanyat de Brother Jack McDuff, organista de soul nord-americà i director d'orquestra soul.
Benson va començar una carrera en solitari en 1965 amb el George Benson Quartet. Miles Davis va adonar-se del seu talent, i el va fer servir a l'àlbum “Miles in the Sky”, del 1967.
La seva carrera es va enlairar durant la segona meitat de la dècada dels 70, en un estil jazz-funk-costa oest, amb els àlbums “Breezin” que va guanyar tres premis Grammy, incloent el disc de l'any per la cançó “This Masquerade”, i “In Flight” (1977), emblemàtic del particular estil de Benson a la guitarra.
El punt culminant de la seva carrera va ser l'àlbum “Give Me the Night”, produït per Quincy Jones (1980) i la cançó homònima, que va fer de George Benson un artista incontestable a les pistes de ball, sovint samplejat per altres artistes.
El 1984 la cançó “Nothing's gonna change my love for you” (extreta del seu àlbum 20/20) va ser un èxit als EUA, tot i que va ser popularitzada mundialment pel cantant adolescent Glenn Medeiros, qui la va versionar el 1988, fins al punt que avui en dia molta gent creu que la versió de Medeiros és l'original.
Durant aquests anys es va acostar a un estil de música més comercial, deixant la seva guitarra en un segon pla, tan sols emprada per alguns sols instrumentals d'alguns dels temes que componien els discos. A finals dels vuitanta va tornar a terrenys jazzístics gravant un disc d'estàndards, “Tenderly”, i un altre amb la banda de Basie, en els quals la seva guitarra va tornar a tenir protagonisme. La seva oscil·lació entre el jazz i el pop ha estat freqüent des de llavors. En qualsevol cas, és un dels més grans guitarristes de la història del jazz.
Els últims anys ha editat els àlbums “Givin' It Up”(2006), en col·laboració amb el cantant Al Jarreau, “Songs and Stories” (2009) i “The Guitar Man” (2011), amb Harvey Mason, Joe Sample, David Garfield i Ben Williams, en col·laboració amb Al Schmitt i produïts per John Burk.
El 2013, per celebrar els seus 70 anys, va publicar “My Inspiration: A Tribute to Nat King Cole”, amb arranjaments de Nelson Riddle, els 42 componentes de la Henry Mancini Institute Orchestra, i la participació de l'excepcional Wynton Marsalis.
De fet, la llista de col·laboracions al llarg de la seva carrera seria interminable. Entre d'altres, trobem a Brother Jack McDuff, Hank Mobley, Larry Young, Jaki Byard, Freddie Hubbard, Joe Farrell, Lalo Schifrin, Herbie Hancock, Ron Carter, Tony Williams, Johnny Pacheco, Aretha Franklin, Stevie Wonder, Frank Sinatra, Tony Bennett o B.B. King.
Tot i que va començar la seva carrera a la dècada dels 60, no ha deixat d'editar nou material ni de fer gires i concerts de manera regular. L'última vegada que va actuar a Catalunya va ser l'estiu del 2014, en el marc del Festival de Música de Barcelona, als Jardins del Palau Reial de Pedralbes.
Premis
El 2009 va ser guardonat com a Jazz Master per part del National Endowment for the Arts – NEA, el reconeixement nord-americà més prestigiós per al jazz.
A més a més, ha estat mereixedor de 10 premis Grammy, des de 1976, amb “This Masquedade” com a disc de l'any, fins al 2006, amb “God Bless The Child” com a millor interpretació vocal de R&B tradicional.
Discografia
Àlbums d'estudi
1964 : The New Boss Guitar
1965 : It's Uptown, With The George Benson Quartet
1966 : The George Benson Cookbook
1968 : Shape of Things To Come
1968 : Giblet Gravy
1968 : Goodies
1969 : I Got a Woman and Some Blues
1969 : Tell It Like It Is
1969 : The Other Side of Abbey Road
1971 : Beyond the Blue Horizon
1971 : White Rabbit
1973 : Body Talk
1973 : Witchcraft
1974 : Bad Benson
1975 : Good King Bad
1976 : Benson and Farrell With Joe Farrell
1976 : Breezin'
1977 : In Flight
1979 : Livin' Inside Your Love
1980 : Give Me The Night
1983 : In Your Eyes
1984 : 20/20
1986 : While the City Sleeps
1987 : Collaboration (avec Earl Klugh)
1988 : Twice the Love
1989 : Tenderly
1990 : Big Boss Band
1993 : Love Remembers
1996 : That's Right
1998 : Standing Together
2000 : Absolute Benson
2003 : Irreplaceable
2006 : Givin' It Up (avec Al Jarreau)
2009 : Songs and Stories
2011 : Guitar Man
2013 : Inspiration (A Tribute to Nat King Cole)
Àlbums en directe
1975 : In Concert - Carnegie Hall
1978 : Weekend in L.A.
2000 : Round Midnight
2005 : Best of George Benson Live
(2000)
2007 : Live From Montreux (1986)
Recopilatoris
2007 : 100 Ans De Jazz : George
Benson
2010 : Classic Love Songs
2010 : Top of the World: The Best
of George Benson
Sessions
Funk In A Mason Jar Harvey Mason (Arista) (1977)
Love Island Deodato (warner bros) (1978)
Chaka Chaka Khan (warner bros) (1978)
Love All The Hurt Away Aretha Franklin (arista) (1981)
