Georg Jacob Vollweiler

Plantilla:Infotaula personaGeorg Jacob Vollweiler
Biografia
Naixement29 novembre 1770 Modifica el valor a Wikidata
Eppingen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 novembre 1847 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Heidelberg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, pedagog musical, musicòleg, pianista, teòric musical Modifica el valor a Wikidata
AlumnesFerdinand Hiller i Louis Schmitt Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsKarl Vollweiler Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 3c5ea692-0d01-4896-a44f-64f1f3e9daa4 Modifica el valor a Wikidata

Georg Jacob Vollweiler (erròniament Johann Georg Vollweiler[1] (Eppingen (Baden-Württemberg), 29 de novembre, 1770 - Heidelberg (Baden-Württemberg), 17 de novembre, 1847), va ser un compositor, educador musical i teòric musical alemany.

Viure i actuar

Georg Jacob Vollweiler va viure primer com a professor de música i compositor a Frankfurt del Main, després a la casa de l'editorial André a Offenbach, on va donar classes de composició a Johann Anton André i Aloys Schmitt des de 1790 fins a 1791. Després va treballar com a professor de piano i composició a Heidelberg. Segons els seus contemporanis, era considerat un teòric de la música conscient. El seu fill Karl Vollweiler (1813–1847) també va ser un dels seus estudiants.

Vollweiler va compondre música de cambra, un mètode per a classes de piano que va ser publicat per Schott-Verlag Mainz, i un llibre d'himnes per a classes escolars.[2]

Referències

  1. ↑ Georg Zänger: Alois Schmitt: Una vida per a la música. 2011, p. 6, citat com a Johann Georg Vollweiler
  2. ↑ Eduard Bernsdorf: Nou lèxic universal de l'art musical. Volum 3. Offenbach 1861, pàg 825, books.google.cat

Bibliografia

  • Michael Kassler: Vollweiler’s Introduction of Music Lithography to England. A: Michael Kassler (ed.): The Music Trade in Georgian England, Farnham (Surrey/Anglaterra) 2001, pàgs. 451–505.