Va estudiar jurisprudència a Göttingen, i llengües orientals i arqueologia a Berlín. Després d'especialitzar en egiptologia, va passar a ser professor de llengua egípcia i antiguitats a Jena a 1865. El 1870 va ser nomenat professor a Leipzig, des d'on va realitzar dos viatges científics a Egipte. El seu primer treball d'importància,Ägypten und die Bücher Moses, (Egipte i els llibres de Moisès) va aparèixer publicat el 1867 - 1868. El 1874 va editar i va mostrar el Papir Ebers, que havia descobert a Tebes.
Ebers va ser dels primers a concebre la idea de popularitzar la tradició egípcia mitjançant la difusió de novel·les històriques. Eine Ägyptische Königstochter (Una princesa egípcia) es va publicar a 1864 i va aconseguir un gran èxit. Les seves següents obres, del mateix tipus, Uarda (1877),Homo sum (1878),Die Schwestern ( La germana) (1880), Der Kaiser ( L'Emperador) (1881), en què l'escenari eraEgipto en l'època d'Hadrià. Serapis (1885), Die Nilbraut (La núvia del Nil) (1887), i Kleopatra (1894), també van ser ben rebuts. Aquests llibres van contribuir en gran manera a familiaritzar els lectors amb els descobriments dels egiptòlegs. Ebers també va escriure obres de ficció històrica ambientades en altres èpoques-especialment el segle XVI:Die Frau Bürgermeisterin, (L'alcaldessa) (1882); Die Gred, (1887)-que, tanmateix, no aconseguirien l'èxit de la sèrie sobre l'antic Egipte.
La resta de la seva obra inclou un treball descriptiu sobre Egipte:Aegypten in Wort und Bild, (Egipte en paraules i imatges) (1880), una guia d'Egipte (1886) i una biografia (1885) del seu antic professor, el famós egiptòleg Karl Richard Lepsius. El seu estat de salut el va portar a retirar-se en 1889 del seu lloc de treball a Leipzig.
Les Gesammelte Werke ( Obres completes) d'Ebers es van publicar en 25 volums a Stuttgart (1893 - 1895).
Referències
Die Geschichte meines Lebens (Stuttgart, 1893); Autobiografia
G. Ebers, der Forscher und Dichter, R. Gosche, (2nd ed., Leipzig, 1887).
