Fill del músic i compositor [nt 1] Josep Canet i Roura, fundador i també director de La Principal de la Bisbal, Genís Canet ingressà amb disset anys a la Cobla-orquestra Montgrins l'any 1900 (pàgina 3 de La Lucha, de 20 de juny de 1900). El mes de desembre de 1904 ingressa a la Cobla-orquestra Nova Armonia, de La Bisbal d'Empordà, que en aquells moments s'anomenava Moderna Armonia (pàgina 3 de La Crónica, de 15 de Desembre de 1904). Hi va romandre tota la temporada 1905-1906 (pàgina 3 de La Crónica, de 22 de juny de 1905), i entra a formar part de La Principal de La Bisbal com a violí, fiscorn i trombó al iniciar-se la temporada 1906-1907 (pàgina 3 de La Crónica, de 15 de març de 1906). Va dirigir la formació des de la temporada 1913-1914 fins a la temporada 1934-1935, prenent el relleu a Josep Saló i, al seu torn, donant-lo a Conrad Saló. Tot i la coincidència de cognoms, en Josep Saló i Bos i en Conrad Saló i Ramell no eren parents. Amb posterioritat va formar part com a violinista i fiscornaire de la Cobla-orquestra Palamós, de curta vida, perquè debutà pel Carnaval de 1936 i desaparegué el juliol del mateix any. Entre els anys 1942 i 1945 va ser trombonista de la Cobla-orquestra Emporitana, de Verges, i va estar les temporades 1949-1950 i 1950-1951 a la Cobla-orquestra La Principal de L'Escala, on tocava el flabiol i el tamborí a la cobla i el violí a l'orquestra.[2][3]
Com a compositor, Canet va ser autor de diverses sardanes, com Amorosa, Cançó alegre, Cançoneta, La primera brotada (enregistrada], La pubilleta i Records de Sarrià, i també se li registra una sardana revessa.[4][5] Igualment, se'n conserva una Fantasia per a violí del 1909, amb acompanyament de piano.[6]
El fons documental dels Canet, pare i fill, es conserva a l'Arxiu Comarcal del Baix Empordà.[6]
Notes
↑Josep Canet i Roura (Torroella de Montgrí, 16 de setembre del 1851 - La Bisbal d'Empordà, 24 de desembre del 1934), pare de Genís Canet, va ser el 1888 un dels músics fundadors de La Principal de la Bisbal, on entrà procedent de la Cobla Vella de la mateixa població; en fou representant i el segon director, del 1891 al 1894, i hi romangué fins al 1906. Després d'haver plegat de la Principal, tornà a la Cobla Vella, i encara en formava part el 1921. Va compondre les sardanes El foc de la Bisbal, Salvadora i Un moment d'inspiració, dues americanes per a llevant de taula, el vals per a piano i violí Sol-Fa, la peça per a cor a tres veus Tierno pesar, diversos villancets i la música d'una Passió que es representava a la Bisbal. Era instrumentista de flabiol, contrabaix i violí.
Referències
↑"Entre los recuerdos personales figuran ... el primer "tamborí" con qué debutó la famosa cobla La Principal de la Bisbal, donativo de la viuda de Ginés Canet" (Albert, Luis «El Museo de la Sardana de Gerona». Destino, núm. 1368, 26-10-1963, pàg. 38.)
