La gens Quíntia (en llatí: Quintia gens) va ser una gens romana patrícia originalment i més tard també plebea. La forma antiga del nom era Quínctia (i el seu derivat Quinctius), que consta a monedes i als Fasti.
Eren originaris d'Alba Longa i van ser portats a Roma per Tul·lus Hostili, que els va enrolar amb els patricis, entre els quals van ser una de les minores gentes. Van exercir els més alts oficis de l'estat i van produir homes rellevants durant la república i l'Imperi. Els primers quaranta anys després de l'expulsió dels reis hi ha menció de cap Quinti; el primer que va obtenir el consolat va ser Titus Quinti Capitolí Barbat (471 aC) i en endavant el nom de la gens Quíntia apareix constantment als Fasti.
Van utilitzar els cognomina Capitolí, Cincinnat, i Flaminí, que van formar branques familiars; i també cognomina minoritaris com Ata, Claudus, Crispí, Hirpí, Escàpula i Trogus.[1]
Branques
Els Cincinnats i els Capitolins i Barbats descendeixen de dos germans, fills de cert Luci Quinti:
- Luci Quinti L. f., personatge desconegut.
Fins aquí arriben els Cincinnats, els Barbats i els Capitolins. Aquests cognoms cauen en desús i n'apareixen de nous: Claudus, Flaminí i Crispí:
- Luci Quinti, personatge desconegut, fill de l'anterior. És possible que fos el primer Flaminí.
- Cesó Quinti Claudus, cònsol el 271 aC. Segurament el primer Claudus.
- Luci Quinti, personatge desconegut, tal vegada flamen dialis el 251 aC.
- Personatge desconegut.
- Tit Quinti Flaminí, personatge desconegut.
Altres personatges
Referències