El nom dels antics romans estava format per tres paraules: el praenomen (propi de l'individu), el nomen(el del grup familiar ample o gens) i el cognomen (nom de la família propera).[1] Els Lucretii van emprar preferentment com a primer nom: Titus (que es creu podria ser un nom d'origen osc,[2][3]Spurius (que es creu és d'origen etrusc i voldria dir "habitant, ciutadà"[4][5] o segons altres "sense pare" que hauria portat a l'actual sentit de la paraula espuri=fals,[6][7]Quintus (alguns autors pensen que podria significar "el cinquè fill" mentre altres creuen que podria voler dir "nascut el cinquè mes"[8][7] i Publius (del poble). Va ser una de les poques famílies que va usar el nom de Hostus (que podria venir de hostis (foraster) o podria ser la variant etrusca de fasti=calendari).[7]
En menor nombre es troben dins aquesta gens els praenomen: Gaius, Gnaeus i Marcus.
Els primers Lucretii eren patricis i duien el cognomenTriciptinus. Les branques plebees són conegudes pels cognomensGallus, Ofella i Vespillo. Carus va ser un sobrenom utilitzat pel poeta Lucretius. En un denari de l'any 136 aC apareix el cognom Trió.[9][10]
Membres destacats
La branca original
Lucrècia, esposa de Numa Pompili que, segons algunes fonts es va casar amb ell després del seu ascens al poder.[11]
Marcus Lucretius, tribú de la plebs el 172 aC, va portar endavant una llei coneguda com a Ut agrum Campanum censores fruendum locarent. L'any següent va fer de legat del seu germà Gaius, que era pretor a Grècia.[16]
Quintus Lucretius Ofella, del partit de Sul·la, va comandar l'exèrcit que va acceptar la rendició de Praeneste el 82 aC. L'any següent es va presentar a cònsol i amb això violava la llei Cornelia de magistratibus de Sul·la, motiu pel qual va ser assassinat per un dels soldats de Sul·la.
Lucius Lucretius Trio, triumvir monetalis cap al 76 aC.
Marcus Lucretius, senador i un dels que van votar a favor de Verres quan se'l va jutjar pel seu govern a Sicília, motiu pel qual es va sospitar que havia acceptat suborn.[19]
Quintus Lucretius, un íntim amic de Gaius Cassius Longinus i membre del partit aristocràtic. Durant la guerra civil es va veure obligat a fugir de la ciutat de Sulmo, quan les seves tropes van canviar de bàndol i van obrir les portes a Marc Antoni.[20][21]
La branca dels Triciptinii
Denari: CN(aeus) LVCR(etius) TRIO
Titus Lucretius Triciptinus, pare dels cònsols dels anys 509 aC i 508 aC.
Spurius Lucretius T, membre del senat i possiblement praefectus urbi durant el regnat de Tarquini el Superb, el darrer rei de Roma. Per la seva col·laboració en l'expulsió dels Tarquins, va ser escollit cònsol suffectus per a substituir a Lucius Tarquinius Collatinus, que havia renunciat al càrrec. Però Spurius va morir poc després d'haver estat escollit sense tenir temps de governar.[22][23][24][25]
Lucius Lucretius T, fill de l'anterior, cònsol el 462 aC, va triomfar sobre els volscs. L'any següent va defensar Caeso Quinctius Cincinnatus, fill del dictador Cincinnatus, que va ser condemnat a l'exili. L'any 449 aC va ser un dels senadors que van parlar a favor de l'abolició el decemvirat.[30][31]
Lucius Lucretius Flavus T., cònsol el 393 aC i tribunus militum consulari potestate el 391, 388, 383, i el 381aC. Va conquerir els eques. Segons Plutarc, va ser el primer senador amb permís per parlar, cosa que en els darrers temps només li era permesa al princeps senatus.[34][35]
