Va començar a destacar com a pintor de paisatges (notables per la seva espontaneïtat) i, també, de figures. Seguint el model tradicional però aviat va esdevenir un artista excèntric a causa de les seves llarguíssimes ungles que feia servir com a instruments i a la seva preferència a pintar amb els dits en comptes dels pinzells com ho havien fet abans Zhang Zhao encara que Gao va arribar més lluny, fent servir tota la mà per pintar, creant un estil molt individual però que l'apartava del refinament. Entre les seves obres destaca El mendicant i El tigre.
