Gamarús eurasiàtic

Infotaula d'ésser viuGamarús eurasiàtic
Strix aluco Modifica el valor a Wikidata

Exemplar adult
Gamarussos immadurs fotografiats a la rodalia de Varsòvia (Polònia).
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes426 g
524 g Modifica el valor a Wikidata
Envergadura99 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries3,2 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22725469 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreStrigiformes
FamíliaStrigidae
GènereStrix
EspècieStrix aluco Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
Strix stridula Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de
Strix aluco
Cant d'una femella

El gamarús euroasiàtic[1] o gamarús (pl.: gamarussos), anomenat també cabrota/cabrer (cat. occ.), baladreu (Pallars), caro (val.), cabra fera (cat. occ.), gall carboner[2] (Tarr.), agaús (Tarr., pl.: agaüsos), busaroca (cat. sept., amb les seves variants basaroca, bisaroca i bujaroca), miloca[3] i òliba[4] (Balears), cabeca (Ross.) o xibeca[5] (Balears) (Strix aluco) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes.[6][7] Habita les zones boscoses d'Euràsia occidental. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[8]

Morfologia

  • 20 cm de allargada

Subespècies

Reproducció

Diposita 2 o 4 ous en un arbre vell, però com que cada vegada és més difícil de trobar-ne té l'opció d'emprar nius d'esquirols o les cavitats dels murs. D'aquesta manera pot continuar criant en un bosc que s'ha cremat, perquè pot desplaçar-se a les penyes. Els ous s'han d'incubar durant 28-30 dies, i se n'encarrega la femella, mentre que el mascle alimenta els nounats, que volen al cap de 30-37 dies.

Alimentació

Durant la nit és un magnífic caçador, que s'abat, preferentment, sobre rosegadors, encara que no refusa moixons, mol·luscs, cucs i insectes.[21]

Hàbitat

És sedentari i viu als boscos del Principat de Catalunya i del País Valencià a qualsevol altura. No n'hi ha ni a la Depressió de l'Ebre, ni a l'Empordà ni a la Costa Daurada perquè no hi ha boscos. A les Illes Balears només se n'ha ha trobat ocasionalment.[22]

Distribució geogràfica

Viu a Euràsia i l'Àfrica del Nord (Algèria, el Marroc i Tunísia).[23]

Costums

A la nit, el seu crit pot ésser molt corprenedor. Durant el dia és normal de veure'l adormit en una branca, enganxat al tronc.

Referències

  1. «Gamarús eurasiàtic». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 12 desembre 2022 (català)
  2. «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 2 juny 2022].
  3. per bé que aquest terme sol designar, gairebé pertot, el mussol pirenenc Aegolius funereus
  4. si bé aquest mot sol designar, gairebé pertot el Tyto alba
  5. malgrat que aquest vocable sol designar, gairebé pertot el Smyrnium aluco
  6. «Owls» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.1. International Ornithologists' Union, 01-01-2023. [Consulta: 17 gener 2023].
  7. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 262. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  8. BirdLife International. «Tawny Owl. Strix aluco» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 17 febrer 2023].
  9. Animal Diversity Web (anglès)
  10. Animal Diversity Web (anglès)
  11. Animal Diversity Web (anglès)
  12. 12,0 12,1 Els estrígids segons l'IOC Arxivat 2013-12-05 a Wayback Machine. (anglès)
  13. Animal Diversity Web (anglès)
  14. Animal Diversity Web (anglès)
  15. Animal Diversity Web (anglès)
  16. Animal Diversity Web (anglès)
  17. Animal Diversity Web (anglès)
  18. Animal Diversity Web (anglès)
  19. «Strix aluco». Catalogue of Life. (anglès)
  20. The Taxonomicon (anglès)
  21. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 68. ISBN 84-315-0434-X
  22. Estrada et al., Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. 3ª. Lynx editions, 2018, p. 164-165. ISBN 978-84-16728-07-7. 
  23. BirdLife International (2016). "Strix aluco." 2016 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2016. [Consulta: 13 abril 2023]

Bibliografia

  • Galeotti, P., 1994. Patterns of territory size and defence level in rural and urban Tawny Owl (Strix aluco) populations. Journal of Zoology, Londres, 234: 641-658.
  • Henry, C., i Perthuis, A., 1986. Composition et structure du régime alimentaire de la Chouette hulotte (Strix aluco, L.) dans deux régions forestieres du centre de la France. Alauda, 54 (1): 49-65.
  • López-Gordo, J. L., 1974. Sobre la alimentación del Cárabo (Strix aluco) en España Central. Ardeola, 19 (2): 429-437.
  • Mañosa, S., 2001. Gamarús (Strix aluco). A: Martínez-Vilalta, A. (ed.): Anuari d'Ornitologia de Catalunya. 1998. p. 181-182. Barcelona: Grup Català d'Anellament.
  • Nores, C., 1979-1980. Comparación del régimen alimentario de Strix aluco y Tyto alba en la costa oriental asturiana. Rev. Fac. Cienc. Univ. Oviedo (Ser. Biología), 20-21: 189-194.
  • Villarán, A. i Medina, C. T., 1983. Alimentación del Cárabo (Strix aluco, L., 1758) en España. Alytes, 1: 291-306.
  • Wendlandw, W., 1984. The influence of prey fluctuations on the breeding success of the Tawny Owl (Strix aluco). Ibis, 126: 284-295.
  • Zuberogoitia, I. i Martínez, J. A., 2000. Methods for surveying Tawny Owl (Strix aluco) populations in large areas. Biota, 1: 137-146.

Enllaços externs