PROFILPELAJAR.COM

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Gamarús eurasiàtic
Strix aluco
	; Exemplar adult
	Gamarussos immadurs fotografiats a la rodalia de Varsòvia (Polònia).
Enregistrament
Dades
Pes	426 g ; 524 g
Envergadura	99 cm
Nombre de cries	3,2
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	22725469
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Strigiformes
Família	Strigidae
Gènere	Strix
Espècie	Strix aluco ; Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims	Strix stridula
Distribució
Endèmic de	parc nacional de Namdapha

Cant d'una femella

El gamarús euroasiàtic^[1] o gamarús (pl.: gamarussos), anomenat també cabrota/cabrer (cat. occ.), baladreu (Pallars), caro (val.), cabra fera (cat. occ.), gall carboner^[2] (Tarr.), agaús (Tarr., pl.: agaüsos), busaroca (cat. sept., amb les seves variants basaroca, bisaroca i bujaroca), miloca^[3] i òliba^[4] (Balears), cabeca (Ross.) o xibeca^[5] (Balears) (Strix aluco) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes.^[6]^[7] Habita les zones boscoses d'Euràsia occidental. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.^[8]

Morfologia

20 cm de allargada

Subespècies

Strix aluco aluco (Linnaeus, 1758).^[9]
Strix aluco biddulphi (Scully, 1881).^[10]
Strix aluco haermsi (Zarudni, 1911)
Strix aluco ma (A. H. Clark, 1907).^[11] Segons el Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.11, 2012) es tracta d'una subespècie dins Strix nivicolum.^[12]
Strix aluco mauritanica (Witherby, 1905).^[13] Considerada pel Congrés Ornitològic Internacional (versió 10.1, 2020) una espècie de ple dret.
Strix aluco nivicolum (Blyth, 1845). Considerada pel Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.11, 2012) una espècie de ple dret.
Strix aluco sanctinicolai (Zarudni, 1905).^[14]
Strix aluco siberiae (Dementiev, 1933).^[15]
Strix aluco sylvatica (Shaw, 1809).^[16]
Strix aluco willkonskii (Menzbier, 1896).^[17]
Strix aluco yamadae (Yamashina, 1936).^[18] Segons el Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.11, 2012) es tracta d'una subespècie dins Strix nivicolum.^[12]^[19]^[20]

Reproducció

Diposita 2 o 4 ous en un arbre vell, però com que cada vegada és més difícil de trobar-ne té l'opció d'emprar nius d'esquirols o les cavitats dels murs. D'aquesta manera pot continuar criant en un bosc que s'ha cremat, perquè pot desplaçar-se a les penyes. Els ous s'han d'incubar durant 28-30 dies, i se n'encarrega la femella, mentre que el mascle alimenta els nounats, que volen al cap de 30-37 dies.

Alimentació

Durant la nit és un magnífic caçador, que s'abat, preferentment, sobre rosegadors, encara que no refusa moixons, mol·luscs, cucs i insectes.^[21]

Hàbitat

És sedentari i viu als boscos del Principat de Catalunya i del País Valencià a qualsevol altura. No n'hi ha ni a la Depressió de l'Ebre, ni a l'Empordà ni a la Costa Daurada perquè no hi ha boscos. A les Illes Balears només se n'ha ha trobat ocasionalment.^[22]

Distribució geogràfica

Viu a Euràsia i l'Àfrica del Nord (Algèria, el Marroc i Tunísia).^[23]

Costums

A la nit, el seu crit pot ésser molt corprenedor. Durant el dia és normal de veure'l adormit en una branca, enganxat al tronc.

Referències

↑ «Gamarús eurasiàtic». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 12 desembre 2022 (català)
↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 2 juny 2022].
↑ per bé que aquest terme sol designar, gairebé pertot, el mussol pirenenc Aegolius funereus
↑ si bé aquest mot sol designar, gairebé pertot el Tyto alba
↑ malgrat que aquest vocable sol designar, gairebé pertot el Smyrnium aluco
↑ «Owls» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.1. International Ornithologists' Union, 01-01-2023. [Consulta: 17 gener 2023].
↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 262. ISBN 978-84-16728-37-4.
↑ BirdLife International. «Tawny Owl. Strix aluco» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 17 febrer 2023].
↑ Animal Diversity Web (anglès)
↑ Animal Diversity Web (anglès)
↑ Animal Diversity Web (anglès)
↑ ^12,0 ^12,1 Els estrígids segons l'IOC Arxivat 2013-12-05 a Wayback Machine. (anglès)
↑ Animal Diversity Web (anglès)
↑ Animal Diversity Web (anglès)
↑ Animal Diversity Web (anglès)
↑ Animal Diversity Web (anglès)
↑ Animal Diversity Web (anglès)
↑ Animal Diversity Web (anglès)
↑ «Strix aluco». Catalogue of Life. (anglès)
↑ The Taxonomicon (anglès)
↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 68. ISBN 84-315-0434-X
↑ Estrada et al., Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. 3ª. Lynx editions, 2018, p. 164-165. ISBN 978-84-16728-07-7.
↑ BirdLife International (2016). "Strix aluco." 2016 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2016. [Consulta: 13 abril 2023]

Bibliografia

Galeotti, P., 1994. Patterns of territory size and defence level in rural and urban Tawny Owl (Strix aluco) populations. Journal of Zoology, Londres, 234: 641-658.
Henry, C., i Perthuis, A., 1986. Composition et structure du régime alimentaire de la Chouette hulotte (Strix aluco, L.) dans deux régions forestieres du centre de la France. Alauda, 54 (1): 49-65.
López-Gordo, J. L., 1974. Sobre la alimentación del Cárabo (Strix aluco) en España Central. Ardeola, 19 (2): 429-437.
Mañosa, S., 2001. Gamarús (Strix aluco). A: Martínez-Vilalta, A. (ed.): Anuari d'Ornitologia de Catalunya. 1998. p. 181-182. Barcelona: Grup Català d'Anellament.
Nores, C., 1979-1980. Comparación del régimen alimentario de Strix aluco y Tyto alba en la costa oriental asturiana. Rev. Fac. Cienc. Univ. Oviedo (Ser. Biología), 20-21: 189-194.
Villarán, A. i Medina, C. T., 1983. Alimentación del Cárabo (Strix aluco, L., 1758) en España. Alytes, 1: 291-306.
Wendlandw, W., 1984. The influence of prey fluctuations on the breeding success of the Tawny Owl (Strix aluco). Ibis, 126: 284-295.
Zuberogoitia, I. i Martínez, J. A., 2000. Methods for surveying Tawny Owl (Strix aluco) populations in large areas. Biota, 1: 137-146.