Els gal·liformes (Galliformes) són un ordre d'ocells grossos que estan molt relacionats amb els humans (per l'aprofitament que aquests en fan, perquè tenen valor cinegètic o perquè es crien en granges). N'hi ha 289 espècies.
Morfologia
Són ocells mitjans o grans, de cos massís i coll curt.[1]
Com la majoria d'aus tenen quatre dits, tres apuntant en endavant i l'altre endarrere, però aquest se sol situar en posició elevada i sovint és reduït.[1] Les potes són robustes,[1] amb els dits preparats per entrecavar a terra i per poder córrer. El bec és fort[1] i curt.
Les ales són curtes i amples.[1] Són ocells més aviat malaptes per al vol i sembla que facin molts esforços per iniciar-lo, tot i que alguns poden volar a grans distàncies.
Alimentació
Així com els joves s'alimenten d'invertebrats, quan es fan grans van modificant la dieta fins a prendre-la, bàsicament, vegetal.[1]
Taxonomia
Els gal·liformes són un ordre germà dels anseriformes.
Històricament han estat incloses dins aquest ordre, grups d'ocells de difícil classificació com ara els turnícids (Turnicidae), mesitornítids (Mesitornithidae) i l'hoatzin (Opisthocomus hoazin) [1] que actualment reben diferents tractaments.
Diversos autors han fet diverses propostes de relació entre els diferents grups.[2][3] si bé encara l'acord no és complet.
A la classificació de l'IOC, es considera que l'ordre està format per 5 famílies amb 308 espècies:[4]
Família dels megapòdids (Megapodiidae), amb 7 gèneres i 21 espècies.
Família dels cràcids (Cracidae), amb 11 gèneres i 57 espècies.
Família dels numídids (Numididae), amb 4 gèneres i 8 espècies.
Família dels odontofòrids (Odontophoridae), amb 10 gèneres i 34 espècies.
Família dels fasiànids (Phasianidae), amb 54 gèneres i 188 espècies.
↑Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 40-43. ISBN 978-84-96553-54-5.
.svg){kind=icon}
