Gabrán mac Domangairt

Plantilla:Infotaula personaGabrán mac Domangairt
Biografia
Naixementsegle VI Modifica el valor a Wikidata
Mort560 Modifica el valor a Wikidata
Llista de reis de Dál Riata
538 – 560
← Comgall mac Domangairt – Conall mac Comgaill → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLluan ferch Brychan Modifica el valor a Wikidata
FillsÁedán mac Gabráin Modifica el valor a Wikidata
PareDomangart mac Fergusa Modifica el valor a Wikidata
GermansComgall mac Domangairt Modifica el valor a Wikidata


Gabrán mac Domangairt (gal·lès antic: Gawran map Dinwarch)[1] o Gabrán el traïdor (Gwran Wradouc)[1] va ser un rei Ulaid de Dál Riata de mitjans del segle vi. És l'avantpassat homònim del Cenél nGabráin (clan).[2] Gabrán era fill de Domangart Réti, mort el 538.[3][4]

L'evidència històrica de Gabrán es limita a la inscripció de la seva mort als anals irlandesos i gal·lesos.[5] És possible que la mort de Gabrán estigui relacionada amb una migració o moviment de Bridei mac Maelchon; Els Annals de Tigernach registren la seva mort el 560[6] i especifiquen que el mateix any el regne dels escots va ser devastat per Brude mac Maelchon, el rei dels pictes.[7] Gabrán mac Domangairt va ser potser víctima d'una contraofensiva dels pictes que havien hagut de cedir territoris als escots durant els regnats anteriors.

Segons el Senchus Fer n-Alban Gabrán mac Domangairt va tenir cinc fills la descendència dels quals va constituir el Cenél nGabráin que va haver de lluitar pel control de Dál Riata contra els descendents del Comgal el Cenél Comgaill i, al segle següent, contra els del Cenél Loairn:

  • Éoganan, 595†[8]
  • Cuildach
  • Dominall
  • Domangart

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Annales Cambriae, Manuscrit B.
  2. ↑ Fraser, 2009, p. 121-122.
  3. ↑ Annals d'Ulster, U 538.3.
  4. ↑ Annals de Tigernach, AT 538.3.
  5. ↑ Les cròniques gal·leses situen la seva mort 528 entrades (= anys) després del naixement de Crist, però la reconstrucció de Phillimore del text A mostra la data de 559 dC.
  6. ↑ Annals de Tigernach, AT 560.2.
  7. ↑ Annals de Tigernach, AT 560.3.
  8. ↑ Annals d'Ulster, U 595.2.

Bibliografias

  • Bannerman, John. Studies in the History of Dalriada (llibre). Edimburg: Scottish Academic Press, 1974. ISBN 0701120401. 
  • Fraser, James E. From Caledonia to Pictland. Scotland to 795 (llibre). Edimburg: The New Edinburgh History of Scotland, 2009. ISBN 978-0748612321. 
  • Sharpe, Richard. The thriving of Dalriada (llibre) (en anglès). Dublín: Simon Taylor, 2000 (Kings, clerics and chronicles in Scotland, 500-1297: essays in honour of Marjorie Ogilvie Anderson on the occasion of her ninetieth birthday). ISBN 1-85182-516-9. 

Enllaços externs

  • CELT, Corpus de textos irlandesos. (anglès)