L'any 1639, com a jutge de l'audiència de Barcelona, feu entrar en vigor mesures contràries a les constitucions (tals com mobilitzacions, lleva de soldats i embargament d'aliments).[1] Berard fou pressionat per Felip IV, el privatcomte-duc Olivares i el virreiDalmau de Queralt en la presa de decisions, fet que no el lliurà del descontentament popular.[1] En conseqüència, durant la revolta del Corpus de Sang (7 de juny de 1640) morí assassinat i la seva casa fou saquejada i incendiada.[1]
L'any 1626 dedica un escrit al comte-duc Olivares anomenat Discurso breve sobre la celebración de cortes de los fidelíssimos reynos de la Corona de Aragón.[1]