Gabriel Antón Iboleón (Ferrol, 1854 - Madrid, 2 de febrer de 1924)[1] fou un militar de l'Armada Espanyola, accidentalment ministre de la Marina.
Biografia
Era fill de Manuel Antón y Castillo (1819-1905), cònsol d'Alemanya i vicecònsol del Regne Unit, dels Països Baixos i de Dinamarca a Ferrol, així com un important armador i navilier. Un dels seus germans, Manuel, seria capità de navili i un altre, Manuel Antón Iboleón, seria alcalde de Ferrol.[2]
Ingressà a l'Armada Espanyola, va aconseguir en 1913 la graduació de contralmirall i el càrrec de Secretari del Consell Suprem de Guerra i Marina.[3] Finalment arribaria a la d'almirall, va ser almirall cap de l'Estat Major Central de l'Armada (AJEMA) de 1920 a 1924 i formava part de la Junta de Defensa Nacional. Havia rebut la Gran Creu del Mèrit Naval en 1881, quan encara era alferes de navili.,[4] el 1921 va rebre la Gran Creu del Mèrit Militar[5] i el gener de 1924 la Gran Creu de Sant Hermenegild.[6] Va ocupar provisional el càrrec de Ministre de Marina durant el directori militar de Primo de Rivera. Va morir quan portava uns cinc mesos en el càrrec.
Referències
_pasador.svg){kind=small}
_pasador.svg){kind=small}
