Gabriel Abrantes

Plantilla:Infotaula personaGabriel Abrantes
Imatge
(2024) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1984 Modifica el valor a Wikidata (40/41 anys)
Carolina del Nord (EUA) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, director de fotografia, guionista, compositor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Lloc webgabrielabrantes.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm4085019 FilmAffinity: 849879664 Allocine: 423119 TMDB.org: 1195458 Modifica el valor a Wikidata

Gabriel Abrantes (Chapel Hill, Carolina del Nord, 1984) és un director de cinema i artista plàstic portuguès estatunidenc resident a Lisboa.[1]

Biografia

Va estudiar a la Cooper Union de Nova York i després a la National School of Fine Arts entre 2005 i 2006, després a Fresnoy (National Studio of Contemporary Arts) el 2007.[2] Els seus dos primers curts, Olympia I i II, van ser seleccionats al festival IndieLisboa l'any 2009. A History of Mutual Respect va rebre el Lleopard d'Or en la categoria de millor curtmetratge al Festival Internacional de Cinema de Locarno el 2010 . El mateix any va fundar la seva productora A Mutual Respect.

El treball d'Abrantes és reconegut tant en el món del cinema (el seu curtmetratge Taprobana es va projectar en preestrena a la 63è Festival Internacional de Cinema de Berlín) com en el de l'art contemporani (les seves pel·lícules s'han presentat especialment al MIT List Visual Arts Center.,[3] al Centre Pompidou[4] i al Centre d'Art Contemporain de Genève).[5]

El 2014 es va estrenar Pan Pleure Pas, un llargmetratge que reuneix tres dels seus curts anteriors (Taprobana, Liberdade i Ennui Ennui).

L'any 2017, Os Humores Artificiais va rebre una menció especial del jurat de Nouvelles Vagues al Festival Internacional de Cinema de La Roche-sur-Yon.[6]

Iva guanyar el Gran Premi de la Setmana de la Crítica amb Diamantino al 71è Festival Internacional de Cinema de Canes.[7]

Filmografia

Curtmetratges

  • 2008 : Olympia I/II
  • 2008 : Arabic Hare
  • 2009 : Anelhe City
  • 2009 : Visionary Iraq
  • 2009 : Too Many Daddies, Mommies and Babies
  • 2010 : A History of Mutual Respect
  • 2010 : Cookie
  • 2011 : Fratelli
  • 2011 : Liberdade
  • 2012 : Ornithes (Ὄρνιθες)
  • 2013 : Ennui ennui
  • 2013 : Palácios de pena, codirigida amb Daniel Schmidt (moyen-métrage)
  • 2014 : Taprobana
  • 2015 : Quatro Contos de Gabriel Abrantes
  • 2016 : O Corcunda
  • 2016 : Uma Breve História da Princesa X
  • 2016 : Os Humores Artificiais
  • 2019 : Les Extraordinaires Mésaventures de la jeune fille de Pierre

Llargmetratges

  • 2014 : Pan Pleure Pas, un llargmetratge que reuneix tres dels seus curts anteriors (Taprobana, Liberdade i Ennui Ennui)
  • 2018 : Diamantino, codirigida amb Daniel Schmidt
  • 2024 : A Semente do Mal

Premis

Referències

  1. ↑ APR-Associação Portuguesa de Realizadores. «Gabriel Abrantes».
  2. ↑ «Gabriel Abrantes - Festival Scope: Festivals on Demand for Film Professionals World Wide». www.festivalscope.com.
  3. ↑ «List Projects: Gabriel Abrantes».
  4. ↑ «L'évènement Focus Gabriel Abrantes - Centre Pompidou». www.centrepompidou.fr.
  5. ↑ «Gabriel Abrantes». Centre d'Art Contemporain de Genève.
  6. ↑ «Palmarès de la 8e édition du festival». fif-85.com..
  7. ↑ Clarisse Fabre. «Cannes 2018 : « Diamantino », Grand Prix de la Semaine de la critique»..
  8. ↑ spautores. «PRÉMIO AUTORES 2021 | VENCEDORES |». www.spautores.pt, 25-11-2021.
  9. ↑ Lusa. «Filme português "Diamantino" venceu Grande Prémio da Semana da Crítica em Cannes». Diário de Notícias, 17-05-2018.
  10. ↑ The European Film Academy. «Berlinale Nominates THE ARTIFICIAL HUMORS», 18-02-2017.
  11. ↑ Público. «Gabriel Abrantes e Daniel Schmidt recebem Leopardo de Ouro em Locarno», 14-08-2010.

Enllaços externs