GK de Perseu

Infotaula objecte astronòmicGK de Perseu
Tipusestrella binària espectroscòpica, estrella variable cataclísmica, nova, estrella que presenta línies d'emissió i Polar intermèdia Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K1IV[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment21 febrer 1901 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPerseu Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra441,9499 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)14 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.100 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi2,2627 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−17,191 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−6,714 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial28 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)3h 31m 12.0097s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)43° 54' 15.4675''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,125[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

GK de Perseu (GK Persei) és un estel en la constel·lació de Perseu i una de les noves millor conegudes.[6] Es troba a la regió entre Algol (β Persei) i Mirfak (α Persei). En condicions normals la seva magnitud aparent és +13,1.

Coneguda també com a Nova de Perseu 1901, va ser descoberta el 21 de febrer de 1901 quan va aconseguir un màxim de magnitud +0,2, rivalitzant amb Vega (α Lyrae). Va augmentar la seva lluminositat unes 10.000 vegades en sols dos dies. Es va anar apagant fins a magnitud 2 sis dies després, i fins a magnitud 6 dues setmanes més tard. A partir d'aquí va començar a oscil·lar durant diversos mesos, disminuint la seva lluentor fins que ja no va ser visible a ull nu. La nova va tornar a la seva lluentor normal (magnitud +13) després d'onze anys.[7] Des de 1966 fins a l'actualitat, GK Persei ha mostrat esclats recurrents de 3 magnituds cada 3 o 4 anys.

GK de Perseu és un estel binari i una nova inusual. Les dues components estan relativament allunyades, la qual cosa fa difícil la cessió de matèria de l'estel principal a nan blanc. Hom pensa que l'estel principal, de tipus espectral K2, està propera a abandonar la seqüència principal augmentant significativament el seu diàmetre.[8]

Després de l'explosió com nova clàssica en 1901, GK Persei ha començat a mostrar característiques pròpies d'una variable cataclísmica de tipus nova nana a partir de 1966. El descobriment de radiació X emesa pel sistema ha permès classificar GK de Perseu com un estel DQ Herculis, en funció de la intensitat del camp magnètic de la nana blanca.

  • GK de Perseu és la nova que apareix esmentada al final del relat Beyond the Wall of Sleep. de l'escriptor H. P. Lovecraft.[9]

Referències

  1. «The stellar mass ratio of GK Persei» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2002, pàg. 597–604. DOI: 10.1046/J.1365-8711.2002.05013.X.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Afirmat a: The General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes, Fourth Edition. Autor: William Foster van Altena. Pàgina: 0. Data de publicació: 1995.
  4. 4,0 4,1 «Quantifying the carbon abundances in the secondary stars of SS Cygni, RU Pegasi, and GK Persei». Astronomical Journal, 2015, pàg. 142. DOI: 10.1088/0004-6256/150/5/142.
  5. «Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue». Astronomy and Astrophysics, 12-1995, pàg. 269–280.
  6. V* GK Per -- Cataclysmic Variable Star (SIMBAD)
  7. GK Persei (Nova Persei 1901) (AAVSO)
  8. GK Persei (Jumk.de/astronomie)
  9. S. T. Joshi and David E. Schultz, "Beyond the Wall of Sleep", An H. P. Lovecraft Encyclopedia, p. 19.