Gúa (unitat)

Infotaula d'unitatGúa
Tipusunitat de longitud Modifica el valor a Wikidata
La gúa estava inspirada en el colze, com altres unitats antigues.
Regle egipci per mesurar un colze, conservat al museu de Liverpool.

La gúa és una unitat de longitud basada en el colze, emprada antigament en construcció naval. Cada gúa constava de tres pams (pams de gúa).

Les equivalències de la gúa catalana de Barcelona en sistema mètric són les següents:

  • 1 gúa = 64,79 cm = 3 pams de gúa
  • 1 pam de gúa = 21,59 cm [1][2]

Les gúes de Gènova, Marsella i altres indrets tenien valors lleugerament diferents, però significativament majors que els de les gúes catalanes. Quan no cal una precisió extrema és pràctic considerar una gúa igual a 70 cm, amb independència de l'època i el lloc d'origen del document.

Història

A la Bíblia

L'Arca de Noè estava mesurada en colzes.[3]

A l'antiga Grècia

Hi ha una munió de documents de mesures de longitud indicades en colzes. Els valors actuals d'aquelles mesures han estat interpretats per diversos autors.

El colze a l'antiga Grècia, anomenat pēchys (πῆχυς), mesurava aproximadament 462,4 mm, i tenien una versió més curta calculada prenent la mida amb la mà tancada, des dels artells fins al colze, anomenat pygmē (πυγμή), que mesurava aproximadament 345,4 mm.[4]

Entre la literatura antiga es poden trobar exemples del seu ús: quan Heròdot descriu Orestes dient que tenia una alçada de set colzes (més de 3 metres);[5] o quan segons Homer, la llança d'Hèctor feia onze colzes (gairebé 5 metres).[6][7][8][9]

A l'antiga Roma

Segons Llucià de Samòsata, el vaixell mercant Isis tenia les dimensions següents:

  • Eslora (llarg): 120 colzes o 180 peus o 55 metres
  • Mànega/oberta[10] (ample): uns 30 colzes o 45 peus o 14m.
  • Puntal (alçària des de la coberta fins a la quilla): 29 colzes o 44 peus o 13m.
  • Desplaçament: 1.200 tones
    • NOTA: Les dimensions en peus i metres anteriors són les que donen els experts. Aquesta interpretació implica un cert tipus de colze (cubitus).[11] Concretament un colze aproximadament igual a 0,458 metres.

Època medieval

Les primeres referències medievals conservades sobre mesures de vaixells són en llatí i parlen de colzes (“cubitus”). Cap al segle xii apareixen documents en llengües romàniques en els què hi figuren altres unitats de mesura.[12] Les gúes, en particular. Alguns documents fan equivalents els colzes, les gúes i els braços ("Cubitis sive govis", "cubitis sive brachiis", "cubitorum sive godarum", "cubitis seu goys", etc.).

Aparentment no hi ha cap indicació directa que defineixi les gúes o que n'indiqui el seu valor comparat amb altres unitats.[13] Les xifres presentades són les que resulten d'estudis de persones expertes.

Considerant que 1 pygmē (colze curt grec) = 345,4mm, dos pygmes equivaldrien a 680,8 mm. Potser aquest fou l'origen de les gúes mediterrànies.

La taula següent resumeix les unitats més importants, associades a cada territori.

Unitats de mesura Principal Submúltiple 1 Sunmúltiple 2 Notes
Venècia passo = 173,5 cm piede = 34,77 cm [14][15][16][17]
Pisa goa palmo di goa
Gènova goa = 74,4 cm palmo di goa = 24,8 cm [18]
Catalunya gúa = 64,79 cm pam de gúa = 21,59 cm
Castella codo de ribera = 57,47 cm = 8 palmos palmo de ribera = 3 pulgadas pulgada [19][20]
Portugal rumo = 154 cm = 6 palmos de goa palmo da goa = 26,67 cm [21]
Marsella goue goue de 18 pouces (fins al segle xvi)[22]

Documents

  • 1179. Document de Savona: "... medietatem de castanea et aliam de pallara … de goa VIII in longitudine et in grossitudine polices..."
  • 1200. Document de Savona: "... unam arborem (galee) longam XVIII goas..."
  • 1272. Costums de Tortosa.[24][25]
    • Una gua de Tortosa havia ser de 3 1/3 pams de cana de Tortosa (tres pams i un terç). (Vegeu pàgina 400 del volum 4). Segons càlculs una gúa de Tortosa equivaldria a 66,125 cm.
  • 1333. "...cubitis sive brachiis..." (colzes o braços).[26]
  • c 1345. Projecte d'un contracte de noliejament de galeres de Marsella en previsió d'una futura croada.[27]
    • Contracte en latí: llarg de la carena (quilla)= 44 goas; eslora total (llargària de roda a roda)= 70,5 goas.
  • 1360. Lleny català de 16 gúes de carena i 28 gúes d'eslora total.[28]
  • 1439. Construïda a Cotlliure una galera anomenada “de Perpinyà”. Amb l'arbre mestre de 40 gúes.[29]
  • 1465. Contracte per a la construcció d'una calavera per a Gracià Amat. Amb un buc de 24 a 25 gúes de roda a roda. Amb dos pals (mestre i mitjana), bauprès i tres timons.[30]
  • 1501. La barca auxiliar de servei per al pont de barques de Sevilla havia de ser de 12 gúes ("barca de persalamo de 12 goas").[31]
    • Les tretze barques del pont estan documentades en "codos".
  • 1508. Compra de dos arbres per a calaveres mesurats en gúes a Sanlúcar de Barrameda.[32][33]
  • 1547-1550. El manuscrit en francès sobre la construcció de galeres Stolonomie parla de "göues".[34][35]
  • 1567. Contracte de construcció del vaixell "La Juliana" de Mataró. De 33 gúes de carena (quilla).[36]
  • 1607. Bartolomeo Crescentio, en la seva obra “Nautica mediterranea”, mesura els vaixells en peus i pams ("piedi", "palmi"; en italià i en plural).[37]
  • 1611. Tomé Cano. Arte para fabricar, fortificar, y aparejar naos de guerra, y merchantes.[38] La unitat de mesura emprada és el "codo".
  • 1614. Pantero Pantera. "L'armata navale".[39]
  • 1622. Esment de "goues" en francès. En un tractat de construcció de galeres.[40]
  • 1672. "Codos", unitat castellana de construcció naval.[41]
  • 1692. "Rumos" (plural de "rumo") unitats portugueses per a mesurar vaixells.[42]
  • 1848. Augustin Jal precisava algunes dades sobre "goa" (terme genovés). La feia equivalent a 73 cm (tres pams de nou polzades).[43]
  • 1858. Gomito = govo = giovo. Vocabolario d'arti e di mestieri. Giacinto Carena.[44]
  • 1893. Enrico Alberto D'Albertis, en l'obra Le costruzioni navali e l'arte della navigazione al tempo di Cristoforo Colombo, parlava d'una gúa genovesa de 74,4 cm i un pam de 24,8 cm.[45][46]

Referències

  1. ↑ Procés de construcció de vaixells medievals
  2. ↑ Arqueologia a la Drassana: l'evolució de l'edifici quan s'hi construïen galeres. Iñaki Moreno Expósito i Marcel Pujol i Hamelink.
  3. ↑ La Santa Biblia: que contiene el Antiguo el Nuevo Testamento. Sociedad bíblica americana, 1865, p. 10–. 
  4. ↑ «Anastylosis at Machaerus». Biblical Archaeology, gener-febrer 2015, p. 56. Arxivat 2016-06-04 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-04. [Consulta: 19 agost 2018].
  5. ↑ Heròdot, Històries, I,68.2
  6. ↑ Homer, Il·líada, VI
  7. ↑ Homerus. L'Iliade. Hachette, 1869, p. 228–. 
  8. ↑ Homerus. Oeuvres d'Homère. Bossange, Masson, 1825, p. 193–. 
  9. ↑ Richard A. Gabriel. Philip II of Macedonia: Greater Than Alexander. Potomac Books, Inc., 31 agost 2010, p. 65–. ISBN 978-1-59797-519-3. 
  10. ↑ La terminologia de construcció naval i el seu origen: mediterrani / atlàntic
  11. ↑ Auguste JAL. Archéologie navale ... publiée par ordre des roi. Arthus Bertrand, Éditeur, 1840, p. 150–. 
  12. ↑ Giornale ligustico di archeologia, storia e belle arti, 1876, p. 250–. 
  13. ↑ Arcadi García i Sanz. Història de la marina catalana. Ed. Aedos, 1977. ISBN 978-84-7003-161-8. 
  14. ↑ Richard John Goy. Building Renaissance Venice: Patrons, Architects and Builders, C. 1430-1500. Yale University Press, 2006, p. 299–. ISBN 0-300-11292-0. 
  15. ↑ Carlo Beltrame. Boats, Ships and Shipyards: Proceedings of the Ninth International Symposium on Boat and Ship Archaeology, Venice 2000. Oxbow Books, 3 octubre 2016, p. 341–. ISBN 978-1-78570-464-2. 
  16. ↑ Frederic Chapin Lane. Venetian Ships and Shipbuilders of the Renaissance. JHU Press, setembre 1992, p. 245–. ISBN 978-0-8018-4514-7. 
  17. ↑ Archéologie navale par A. Jal. A. Bertrand, 1840, p. 418–. 
  18. ↑ Nuova Istoria della Repubblica di Genova, del suo Commercio e della sua Letteratura dalle Origini All'Anno 1797, 1860, p. 608–. 
  19. ↑ Antonio Aravaca y Torrent. Balanza métrica, ó sea Igualdad de las pesas y medidas legales de Castilla, las de las cuarenta y nueve provincias de España, sus posesiones de Ultramar, isla de Cuba, Puerto-Rico y Filipinas, y las de Francia, Inglaterra y Portugal: todas con el sistema métrico y viceversa .... Imp. de José Domenech, 1867, p. 55–. 
  20. ↑ Manuel Poy i Comes. Tratado general de cambios: Usos y estilos sobre el pago de las letras, monedas, pesos y medidas de todas las naciones comerciantes, y en particular de España.... Francisco Garriga, 1838, p. 311–. 
  21. ↑ Filipe Vieira de Castro. The Pepper Wreck: A Portuguese Indiaman at the Mouth of the Tagus River. Texas A&M University Press, 21 març 2005, p. 191–. ISBN 978-1-58544-390-1. 
  22. ↑ Archéologie navale par A. Jal. A. Bertrand, 1840, p. 253–. 
  23. ↑ Michele Giuseppe Canale. Nuova istoria della repubblica di Genova: Epoca seconda (1190-1270): Il potestà. F. Le Monnier, 1860, p. 589–. 
  24. ↑ Historia del derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia : Código de las costumbres de Tortosa por el doctor Bienvenido Oliver y Esteller.
  25. ↑ Libre de les costums generals scrites dela insigne ciutat de Tortosa: ab algu[n]s priuilegis co[n]firmacions e sente[n]cies fahents pera la administracio de la justicia. estampat en la mateixa ciutat per ... Arnaud Guillem de Mont pesat, 1539, p. 142–. 
  26. ↑ Leges municipales. e Regio Typographeo, 1838, p. 203-. 
  27. ↑ Société de l'histoire de France. Annuaire-bulletin de la Société de l'histoire de France. Librairie Renouard, 1872, p. 254–. 
  28. ↑ Arcadi García i Sanz. Història de la marina catalana. Ed. Aedos, 1977. ISBN 978-84-7003-161-8. 
  29. ↑ Francesc Bujosa Homar. Història de la ciència a les Illes Balears. Lleonard Muntaner, 2006. 
  30. ↑ Martin Malcolm Elbl. The Portuguese Caravel and European Shipbuilding: Phases of Development and Diversity. UC Biblioteca Geral 1, 1985, p. 571–. GGKEY:PBC3SCAZ2NF. 
  31. ↑ Seville. Ordenanças de Sevilla. A. Grande, 1632, p. 26–. 
  32. ↑ Boletin de la Real Academia de la Historia. TOMO CCIII. NUMERO III. AÑO 2006. Real Academia de la Historia, p. 308–. GGKEY:J2WGFJ99R28. 
  33. ↑ José Álvarez de la Fuente (O.F.M.). Diario historico, politico-canonico y moral. por Thomás Rodriguez Frias, 1733, p. 217–. 
  34. ↑ Stolonomie.
  35. ↑ Johannes Georgius Fennis. La Stolonomie et son vocabulaire maritime marseillais: édition critique d'un manuscrit du XVIe siècle et étude historique, philologique et étymologique des termes de marine levantins, avec un glossaire, une bibliographie et un index. Apa-Holland universiteits pers, 1978. 
  36. ↑ Transcripció del contracte de construcció del vaixell "La Juliana" de Mataró (1567).
  37. ↑ Bartolomeo Crescenzio. Nautica Mediterranea Di Bartolomeo Crescentio Romano. All'Illvstriss. E Reverendiss. S. Card. Aldobrandino. Nella quale si mostra la fabrica delle Galee Galeazze, e Galeoni con tutti ... Si manifesta l'error delle Charte mediterranee ... S'insegna l'arte del nauigar (etc.). Bartolomeo Bonfadino, 1607. 
  38. ↑ Tomé Cano. Arte para fabricar, fortificar, y apareiar naos de guerra, y merchante .... en casa de Luys Estupiñan, 1611. 
  39. ↑ Pantero Pantera. L'armata nauale, del capitan Pantero Pantera ...: diuisa in doi libri ... ; con vn vocabolario, nel quale si dichiarano i nomi, [et] le voci marinaresche. Et con due tauole, l'vna de i capitoli, [et] l'altra delle materie dell'opera .... appresso Egidio Spada, 1614, p. 179–. 
  40. ↑ Ithier Hobier. De la construction d'une gallaire et de son equipage Par I. Hobier.... Par Denys Langlois, 1622, p. 22–. 
  41. ↑ Joseph de Veitia Linage. Norte de la contratacion de las Indias Occidentales. Blas, 1672, p. 2–. 
  42. ↑ Portuguese India. Boletim do Governo do Estado da India. Imprensa Nacional, 1864, p. 156–. 
  43. ↑ Auguste Jal. Glossaire nautique répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal. Didot, 1848, p. 786–. 
  44. ↑ Giacinto Carena. Vocabolario d'arti e di mestieri prontuario di vocaboli attenenti a parecchie arti e ad alcuni mestieri per saggio di un vocabolario metodico della lingua italiana. C. Boutteaux e M. Aubry, 1858, p. 813–. 
  45. ↑ Enrico Alberto D'Albertis. Le costruzioni navali e l'arte della navigazione al tempo di Cristoforo Colombo. Ministero della pubblica istruzione, 1893. 
  46. ↑ Le costruzioni navali e l'arte della navigazione al tempo di Cristoforo Colombo. D'Albertis, Enrico Alberto.1893.