Entre les seves activitats relacionades amb l'esperanto, també fou el director de Franca Esperantisto (Esperantista francès) i redactor cap de La Revuo (La revista).
Des del 1919 fou membre del Lingva Komitato (el comitè de la llengua). Tanmateix, és principalment conegut en els cercles esperantistes com "el músic de l'esperanto", car va compondre-ne moltes melodies i cançons en aquesta llengua. La més coneguda és La Espero, poema de Zamenhof al que va afegir-hi música i que s'ha convertit en l'himne de l'esperanto.