Mentre residia a Tolosa, va col·laborar amb la Casa de Galicia de la regió per a fomentar la difusió de la cultura gallega. Com a investigadora va treballar sobre escriptores del Carib. Publica regularment articles sobre les llengües i cultures en contacte recíproc dins l'àmbit de parla espanyola i llatinoamericana. Des del 2008 viu a Brest i ensenya a la Universitat de la Bretanya Occidental.
Els treballs acadèmics de Fátima Rodríguez són redactats en francès, espanyol i gallec. L'autora és membre de la Xarxa Francesa d'Estudis Gallecs i de l'Associació Caribenca d'Estudis del Carib.
L'obra literària
La procedència de l'escriptora, la cultura gallega i la seva llengua constitueixen el tema central de la poesia de Fátima Rodríguez. A vegades aquesta referència esdevé política, com per exemple en el poema «Nos outros» («Amb els altres»), publicat dins el llibre EXIL - témoignages sur la Guerre d'Espagne, les camps et la résistance au franquisme.[1] Però aquest tema expressa també un dolor que, metamorfosant-se, esdevé bellesa.[2] L'assagista cubana Minerva Salado destaca que la tasca de transformar el dolor en bellesa no és gaire fàcil, sobretot «quan la bellesa possible prové del dolor com a factor d'identitat d'un poble.»[3]
L'autora és una viatgera. Nascuda a Galícia, estudis a Santiago de Compostel·la, Barcelona i Tolosa de Llenguadoc, professora abans a Tolosa i després a Brest, viu la vida d'una viatgera, «viaxeira» en gallec, mot que, segons Minerva Salado, significa «algú que es marxa sense retornar»[4] i expressa la «incertesa davant el futur».[5] Fátima Rodríguez va escriure: «A viaxeira non ha de parar nunca» [«La viatgera no ha de parar mai»],[6] referint-se a les dones migratòries del poble gallec.[7]
Per tant un poemari de Fátima Rodríguez és una «llar on es fonen íntimament la llengua, el cos i el paisatge.»[8] Car el cos i el seu vocabulari representen un altre tema de l'escriptora, per exemple quan escriu: «un tall nítid encegador/dins el cor del paisatge/tan esperat tan esperat que res no fa un salt»,[9] o «Retorna, llengua, a la terra de la infància/el teu aire matriu, on van somniar/úters acollidors/suspesos/a la cúpula de la mort desmemoriada/sediments d'oblidança a l'àtic.»[10] María Rosa Lojo diu que «un cos femení cerca el cordó trencat del cos mare» que és «la llengua-terra».[11] Esmenta la «desolació dels nòmades» que mai no està reparada enterament pel llenguatge del cos.[12]
Obres
Publicacions literàries
Amencida dos corpos/Amanecida de los cuerpos, poesia (gallec; trad. espanyola de Jorge Ledo), Editorial Praxis, Ciutat de Mèxic, 2005, ISBN 968-7646-33-0
Limite de propiedad, poesia (trad. espanyola de Gloria Vergara), Editorial Torremozas, Madrid, 2006, ISBN 978-84-7839-368-8
Oblivionalia, poesia (gallec; trad. francesa de Vincent Ozanam), Les Hauts-Fonds, Brest, 2010, ISBN 978-2-9532332-7-8
Publicacions acadèmiques (tria)
(francès) Fátima Rodríguez, « Les je(ux) de l’énonciation dans l’Erotica de X. L. Méndez Ferrín », dins: L'espace du corps 1. Littérature. Seminaria, 1, Rilma 2-ADEHL, Ciutat de Mèxic-Limoges, 2007, p. 61-70
(castellà) Fátima Rodríguez, « Otras proyecciones de la materia textual. La Pasión de los nómades de María Rosa Lojo. Historias heterógrafas. », dins: Le Texte et ses liens II, Paris-Sorbonne, 2005-2006, ISSN 1954-3239, presentació en línia
(castellà) Fátima Rodríguez i Laura Eurenia Tudoras, « Las fronteras ascendentes de Paul Morand: Flèche d'Orient y Bucarest », dins: Revista de Filología Románica, n° 20, Madrid, 2003, ISSN 0212-999X, p. 179-190, presentació en línia[Enllaç no actiu]
(castellà) Fátima Rodríguez i Laura Eurenia Tudoras, « Viajes azarosos: la aventura de la insularidad en la narrativa puertorriqueña: Vecindarios excéntricos de Rosario Ferré », dins: Revista de Filología Románica, n° 22, Madrid, 2005, ISSN 0212-999X, p. 193-200
Bibliografia
(gallec) Vicente Araguas, Non pechar os ollos ao evidente [«No tancar els ulls davant l'evident»], dins: Diario de Ferrol, Ferrol (Galicia), 13 de juny del 2010, p. 30
(gallec) Xosé María Dobarro, Profesora e poeta [«Professora i poeta»], dins: Diario de Ferrol, Ferrol (Galicia), 23 de maig del 2010, p. 20
(francès) María Rosa Lojo, Musique dans le vide [«Música dins el buit»], prefaci a Oblivionalia, Brest, 2010
(castellà) Minerva Salado, La lengua migrante de Fátima Rodríguez, dins: Archipiélago. Revista cultural de nuestra América, n° 56, Ciutat de Mèxic, 2007, p. 33-35
Notes
↑Progreso Marin, EXIL - témoignages sur la Guerre d'Espagne, les camps et la résistance au franquisme [«EXIL - testimonis de la Guerra Civil Espanyola, els camps i la resistència al franquisme»], Éditions Loubatières, Portet-sur-Garonne, 2005, p. 5, ISBN 978-2-86266-623-5
↑Minerva Salado, La lengua migrante de Fátima Rodríguez, dins: Archipiélago. Revista cultural de nuestra América, n° 56, Ciutat de Mèxic, 2007, p. 33-35
↑Salado, p. 33: «cuando la belleza posible proviene del dolor como factor de identidad de un pueblo»
↑Salado, p. 33: «(...) las mujeres migrantes de su pueblo.»
↑María Rosa Lojo: «Música en el vacío», prefaci a Oblivionalia, p. 4: « un foyer où se fondent intimement la langue, le corps et le paysage »
↑Oblivionalia, p. 44: «unha racha nítida encegadora/no medio da paisaxe/tan conforme tan conforme que non estoura nada»
↑Oblivionalia, p. 14: «Retorna, lingua, á terra das neneces/ó teu eido matriz, onde soñaran/úteros acollentes/suspendidos/na cúpula da morte en desmemoria/sedimentos de olvidos no sobrado.»
↑María Rosa Lojo: «Musique dans le vide», prefaci a Oblivionalia, p. 5: «(...) corps de femme recherche le cordon détaché du corps (la langue-terre) mère.»
