La fàbrica d'indianes de Jeroni Sala era un conjunt d'edificis situats al carrer de les Carretes del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.
Història i descripció
El 1782, Josepa Barrera i Cardona, vídua del revenedor Jaume Sala i propietària d'un hort al carrer de les Carretes, va demanar permís per a construir-hi una casa-fàbrica amb tres portals i una «quadra» a l'interior d'illa (núm. 24),[1] on el seu fill Jeroni Sala i Barrera va establir una fàbrica d'indianes,[2] per a la qual cosa va comptar amb l'aportació de 700 lliures de la seva mare.[3] Aquesta va demanar permís per a construir un segon edifici al costat de la casa-fàbrica (núms. 28-30)[4] amb una porta de carros per on s'accedia a l'hort (núm. 26).
L'any següent, Jeroni Sala va constituir una societat amb el comerciant d'origen maltès Josep Berti, amb un capital de 4.000 lliures barcelonines a parts iguals (Sala en gèneres i utensilis i Berti en moneda) i pel termini de cinc anys.[5][6] El 1785, va constituir una nova societat amb Manuel Planas, que hi va aportar 1.300 lliures del capital de 4.700,[7] la qual es va dissoldre l'any següent.[8] Ofegat pels deutes, a finals del 1787, ell i la seva mare vengueren l'hort al fabricant d'indianesErasme de Gònima per 8.600 lliures,[9][10] i tot seguit, aquest va presentar el projecte d'una casa-fàbrica de planta baixa i tres pisos i d'uns 55 m de façana al carrer de les Carretes, que no es va arribar a construir.[11][12]
Projecte d'alineacions del carrer de les Carretes (1788). S'hi pot llegir «Casas de Geroni Sala» i «Hort de Erasma Gonima»
Projecte no realitzat de casa-fàbrica al carrer de les Carretes
El 1788, Gònima va fer agnició de bona fe[13] de l'hort al comerciant de productes colonialsGabriel Colom i Llansó,[14] que el 1800 va comprar a Sala la casa-fàbrica del núm. 24 per 2.960 lliures[15] i va demanar permís per a reedificar-ne el cos destinat a habitatges amb planta baixa, entresol i tres pisos, segons el projecte del mestre de cases Francesc Martí.[16] El 1804, Jeroni Sala va establir en emfiteusi l'edifici dels núms. 28-30 al fabricant de teixits Pau Viladoms, amb qui tenia un deute per unes peces de cotó en blanc, a cens de 150 lliures anuals i una entrada de 3.500.[17] Això va motivar un litigi entre aquest i Gabriel Colom per la propietat.[18] El 1807, els propietaris de diversos horts van presentar a l'Ajuntament un projecte d'obertura de tres nous carrers, els actuals de la Reina Amàlia, Lleialtat i Hort de la Bomba.[19][20]
Projecte d'obertura dels carrers de la Reina Amàlia, Lleialtat i Hort de la Bomba (1807)Quarteró núm. 103 de Garriga i Roca (c. 1860)
El 1824, el corredor reial de canvis Gabriel Francesc Colom, fill de Gabriel Colom,[21] va demanar permís per a enderrocar la tanca de fusta de l'hort que el separava dels veïns i substituir-la per una altra de pedra, per tal d'evitar-hi els continus robatoris de verdures.[22] El 1833, Colom fill va establir en emfiteusi diversos solars edificables o cossos de casa,[23][24][25] i el 1838, va vendre per 15.600 lliures la casa-fàbrica i la part que restava lliure de l'hort (incloent-hi els censos sobre les parcel·les ja establertes), al comerciant Bartomeu Vidal i Mayol.[24] A la mort d'aquest, la propietat es va repartir a parts iguals entre els seus fills Bartomeu (1822-1877) i Josep Rufí Vidal i Nadal (1826-1866),[26] si bé la vídua Marianna Nadal i Ferrater (1793-1870),[26] que n'era la usufructuària, va continuar l'establiment de parcel·les per a edificar.[27]
A l'interior d'illa, residu de l'antic hort, hi havia un establiment de blanqueig de teixits amb diversos safaretjos.[28][29] Aquestes instal·lacions van ser aprofitades pel fabricant d'estampats Felip Padrós,[30][31] que el 1858 va demanar permís per a instal·lar una màquina de vapor de 3 CV[32] en una nova «quadra» paral·lela al carrer, segons els plànols del mestre d'obres Felip Ubach:[33][34]Carretas, 26. Estampados de Felipe Padrós. Fábrica de estampados en indianas, panas, y semi-panas, madejas de lana, seda, hilo y algodon.[35] El 1874, diversos veïns van presentar una denúncia contra el propietari Bartomeu Vidal i Nadal[36] per les molèsties causades pel fum de les calderes de blanqueig.[37]
A principis del segle xx hi havia la fàbrica de pintes d'asta de Rafael Bertran i la de joguines i miralls de Morales Hermanos.[38] A les dècades del 1930 i 1950 hi havia la fàbrica de pintes d'asta i galalita de Miquel Pinyol,[39][40] i encara hi funcionaven els safaretjos.[41]
Finalment, tots aquests edificis van ser enderrocats el 1999 per a construir-hi una promoció d'habitatges.[42][43]
↑Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 30.
Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc; Suñol i Ferrer, Xavier. El Raval. Història d'un barri servidor d'una ciutat, 1980, p. 16. ISBN 8430031146.
