La Fundació Col·lecció Emil G. Bührle (Fondation et Collection Emil G. Bührle) és una col·lecció d'art privada a Zúric. La fundació va ser creada el 1960 per la família del col·leccionista d'art Emil Georg Bührle (1890-1956) després de la seva mort.
Col·lecció
El museu, ubicat en una vil·la del 1886 situada just al costat de l'antiga residència d'Emil Bührle, presenta principalment, al costat d'escultures de fusta medievals i pintures de grans mestres del passat, com El Greco, obres de pintors impressionistes i moderns dels segles XIX i XX.
El 2006, la fusió amb la Kunsthaus Zürich es fa evident i el robatori del 2008 va activar els procediments judicials. La fundació conserva la seva pròpia personalitat, les obres es dipositaran al museu a partir del 2020, després de la seva ampliació.[1]
Controvèrsies
La Fundació Bührle s'ha enfrontat a diverses sol·licituds de restitució sobre obres d'art saquejades pels nazis o venudes sota coacció.[2] La publicació de "El llibre negre de Buehrle" (Schwarzbuch Buehrle) de Thomas Buomberger ha revifat notablement la controvèrsia sobre les adquisicions d'obres els antics propietaris dels quals eren col·leccionistes jueus espoliats.[3]
El 18 de febrer de 2008 el conserge de l'aparcament de la clínica psiquiàtrica de Burghölzli va trobar dues pintures al seient del darrere d'un cotxe, El camp de roselles a prop de Vétheuil i Rams de castanyers en flor. La policia municipal afirma que no té coneixement d'un rescat a canvi de les dues pintures.[4] L'abril de 2012, la policia sèrbia va trobar a Sèrbia el quadre El nen amb l'armilla vermella de Paul Cézanne[5] i el quart quadre un temps després, lleugerament malmès. Tres homes són arrestats en aquest cas.
Galeria
Muley Abd-el-Rahman, Retrat del soldà del Marroc, Eugène Delacroix
↑ «Zurich veut oublier les ombres du passé de la collection Bührle» (en francès). Le Temps, 16-11-2012. ISSN: 1423-3967 [Consulta: 21 març 2021]. «La Fondation Bührle a en effet été confrontée à un autre cas de demande de restitution concernant La Sultane (Manet) dont le propriétaire, Max Silberberg, s'est défait dans des conditions troubles en 1937, avant de périr à Auschwitz.»
