La frontera entre Maurità nia i el Senegal és la lÃnia fronterera de traçat est-oest marcada pel curs del riu Senegal, que separa el nord del Senegal del sud-oest de Maurità nia a l'Àfrica oriental, separant les regions mauritanes de Trarza, Brakna, Gorgol i Guidimaka de les regions senegaleses de Matam, Saint-Louis i Tambacounda. Té 813 km de longitud.[1][2] La frontera es troba completament al curs del riu Senegal: comença en el punt de confluència amb el Falémé que marca la frontera entre el Senegal i Mali i acaba no gaire lluny de la seva desembocaduraal nord de la ciutat senegalesa de Saint-Louis. És una frontera disputada, que entre 1989 e 1991 va protagonitzar una guerra, el moment més greu de la guerra entre el Senegal i Maurità nia, que té el seu origen en drets de pastura.[3]
Embassament de Diama, a la frontera entre ambdós països
Conflictes
En 1989 es va produir una guerra entre el Senegal i Maurità nia degut a un anunci fet pel govern senegalès de que implementaria un projecte conegut com a "Projecte de Rehabilitació de la Vall dels Fòssils", que provocà la reacció irada de molts mauritans, que veien perillar el seu abastiment d'aigua.[4] En els combats van morir més de 400 persones, provocant que el 1991 el govern senegalès retirés el programa. Mentrestant, el juny de 1999 el govern senegalès tornà a anunciar plans per reprendre el projecte, cosa que va renovar les tensions entre els dos països, que augmentaren quan Maurità nia va donar un termini de 15 dies a tots els senegalesos al seu territori per abandonar el paÃs.[5]
Referències
Enllaços externs
