La frontera franco-belga s'estén uns 556 kilòmetres al nord de França i al sud-oest de Bèlgica. És la segona frontera terrestre més llarga de la França metropolitana després de la frontera francoespanyola. És essencialment plana i amb prou feines supera els 450 metres sobre el nivell del mar al punt més alt al massís de les Ardenes, que no coincideix amb cap frontera natural, a part del riu Leie/Lys entre Armentières i Comines-Warneton. Comença a l'oest sobre el mar del Nord a De Panne a Bèlgica i Bray-Dunes a França.
La frontera belga es pot dividir en diversos sectors, d'oest a est:
Fita fronterera prop de Longwy (França)La fita fronterera més septentrional entre França i Bèlgica, situada a la plastja, entre Bray-Dunes (Françs) i De Panne (Bèlgica)
La frontera flamenca, des de Bray-Dunes fins a Mouscron. França estava llavors en contacte amb la Bèlgica de parla holandesa (excepte Comines-Warneton, enclavament de parla francòfona). Correspon al límit de les conquestes de Lluís XIV a Flandes. El flamenc també és un idioma regional francès en aquest sector.
El traçat de la frontera deriva dels límits especificats pel Tractat dels Límits (Tractat de Kortrij, o de Courtrai) del 28 de març de 1820[2] signat pels regnes de França i dels Països Baixos. Repeteix diversos traçats precedents entre diversos països que havien desaparegut el 1830:
L'expressió Outre-Quiévrain (d'ultramar) s'utilitza a França com una figura d'estil per designar Bèlgica. A diferència de les expressions més antigues i més utilitzades d'Outre-Manche (per al Regne Unit) o l'Outre-Rhin (per Alemanya) perquè designar la geografia natural de la frontera, l'Outre-Quiévrain fa referència humorística a ciutat fronterera belga de Quiévrain, l'antic major punt de pas ferroviari entre els dos països. Des del segle xix fins a la Primera Guerra Mundial, Quiévrain albergava l'estació fronterera de línia la línia París-Brussel·les. Els trens s'aturaven i els passatgers eren sotmesos al control duaner, situat en una ala de l'edifici. Passada l'estació, era "Ultra Quiévrain".[3][4] Per simetria l'expressió també era utilitzada a Bèlgica per designar França.
La frontera actualment
La frontera terrestre francobelga es descompon en dues parts: la frontera entre França i Flandes, més petita i que és contigua al departament del Nord. No és pas contínua, ja que la comuna valona de Comines-Warneton està enclavada entre França i la Regió flamenca; i la frontera entre França i Valònia, que forma la major part de la frontera.
La frontera es troba dins de l'Espai Schengen, per la qual cosa en temps normals no es realitza cap control fronterer. No obstant això, el 23 de febrer de 2016, a causa de la crisi migratòria a Europa i la possibilitat de desmantellar la Jungla de Calais, Bèlgica va decidir restablir temporalment els controls fronterers.[5][6][7]
El maig de 2021 fou notícia que un pagès belga havia modificat la frontera entre els dos països només movent una de les fites frontereres, situada entre Bousignies-sur-Roc a França i Montignies-Saint-Christophe a Bèlgica, suposadament per permetre el pas d'un tractor.[2]
