El març de 1989, sis importants membres del Partit Comunista Romanès (PCR) van escriure una carta oberta al dictador Nicolae Ceauşescu on exposaven el seu desacord amb certs abusos de poder i la política econòmica de la República Socialista de Romania. L'anomenada Carta dels Sis va circular en mitjans de països capitalistes i va ser llegida a Radio Free Europe, on va ser descrita com el manifest d'una organització clandestina anomenada Front de Salvació Nacional. El 21 de desembre d'aquest mateix any, entre 80 i 100.000 persones es van reunir en els voltants de la seu del Comitè Central del PCR, acudint a una crida del mateix Ceausescu. Davant l'oposició manifestada pels assistents a la plaça, Nicolae Ceausescu va abandonar el lloc aconsellat pels seus col·laboradors militars, i després va ser capturat, jutjat i executat el 25 de desembre.
EL FSN va formar un govern interí, presidit per Ion Iliescu i amb Petre Roman com a Primer Ministre interí. La composició inicial de la FSN tenia diversos orígens: intel·lectuals, estudiants, oficials de l'exèrcit, però els dirigents van ser en la seva majoria ex funcionaris comunistes. I tot i que inicialment afirmaren que no es tractava d'un partit i que no pensaven presentar-se a les eleccions, el 6 de febrer de 1990 es constituïren en partit i es presentaren a les eleccions legislatives romaneses de 1990, en les que foren la força més votada amb més del 66% dels vots, i el seu candidat, Ion Iliescu, fou escollit president de Romania.