Fritz Brun, (Lucerna,[1]18 d'agost, 1878 - Grosshöchstetten, al cantó de Berna, 29 de novembre, 1959), va ser un director d'orquestra, pianista i compositor suís.
Biografia
Fritz Brun estudià al gimnàs de la seva ciutat natal, va aprendre piano amb Julie Kopp. També va rebre classes de piano de l'organista Franz Josef Breitenbach (1853-1934) del 1892 al 1895. Durant dos anys, va estudiar amb el director holandès Willem Mengelberg (1871-1951), director musical a Lucerna del 1891 al 1895. Cap al 1890, Brun va ser emprat a la presó de Lucerna per tocar durant els serveis dominicals.
De 1896 a 1901, Brun va estudiar composició al Conservatori de Colònia amb Franz Wüllner (1832-1902), aleshores director de la institució i director de la "Kölner Gürzenich-Konzerte". Brun també va rebre classes de piano del neeralndès Max van de Sandt (1863-1934) i classes de teoria musical d'Arno Kleffel (1840-1913). A Colònia, Brun es va fer amic de Volkmar Andreae, també estudiant de la ciutat. La seva amistat amb Othmar Schoeck i la influència de l'obra d'aquest es reflecteix en la instrumentació de tres de les cançons de Brun[2] (Auf meines Kindes Tod [Sobre la mort del meu fill], Die drei Zigeuner [Els tres gitanos] i Jugendgedenken [Commemoració de la joventut]).
Friz Brun es va graduar al conservatori el 31 de juliol de 1901. De 1901 a 1902, va ser emprat a Berlín com a professor de música i músic privat del príncep Jordi de Prússia (1826-1902), membre de la Casa dels Hohenzollern.
Quan el príncep va morir, Fritz Brun es va establir a Londres, on va donar classes particulars i va orquestrar obres de music hall.
L'octubre de 1902, Brun es va convertir en professor de piano i teoria musical al conservatori de Dortmund. Va ensenyar italià a cantants l'estiu següent quan la insolvència de la institució el va obligar a tornar a Suïssa.
A la tardor de 1903, Fritz Brun es va convertir en professor de piano a l'escola de música de Bienne. També va ser pianista professional i, del 1904 al 1908, va viatjar a Itàlia. El febrer de 1909, Brun va succeir a Karl Munzinger (1842-1911) com a director a Berna. També va ser director dels cors "Cäcilienvereins" i "Berner Liedertafel" i va anar de gira (1923 Roma, 1926 París). La seva posició a Berna va ser facilitada pel suport de Volkmar Andreae, la primera interpretació del qual de la 4a, 5a i 9a simfonies va dirigir, Hermann Scherchen, a Winterthur, Scherchen també va dirigir la primera interpretació de la 6a, 7a i 8a simfonies de Brun. El mateix Brun dirigeix la seva pròpia 1a i 3a simfonia a Berna.
Fritz Brun va dimitir dels seus càrrecs al final de la temporada 1940-1941 i es va retirar al poble de Morcote, al cantó del Ticino, per dedicar-se a la composició.
Va morir el 29 de novembre de 1959 a Grosshöchstetten.[3]
Obres
Fritz Brun va dedicar la seva primera Sonata per a violí a Adele Bloesch-Stöcker. Va compondre deu simfonies,[3] publicades en una caixa per Brilliant Classics[4] el 2019. També va compondre quatre quartets de corda, dos concerts (per a piano i violoncel), obres corals i lieder.[5]
Variacions per a piano i orquestra de corda (1944)
Concerto per a piano (1946)
Concerto per violoncel (1947)
Simfonia no 9 (1950)
Simfonia no 10 (1953)
Rapsòdia per a orquestra (1958)
Música de cambra
Quartet no 1 (1898)
Sonata no 1 per a violí i piano (1920)
Quartet no 2 (1921)
Quartet no 3 (1943)
Quartet no 4 (1949)
Sonata no 2 per violí i piano (1951)
Sonata per violoncel i piano (1952)
Discografia
Simfonia núm. 8; Variationen über ein eigenes Thema für Streichorchester und Klavier - Adrian Aeschbacher, piano; Radioorchester Beromünster, dir. Fritz Brun ; Collegium Musicum de Zurich, dir. Paul Sacher (1946, Gremi) (OCLC 883834003)
Simfonia núm. 3 - Orquestra Simfònica de Moscou, dir. Adriano (agost de 2003, Sterling CDS-1059-2)
Simfonia no 4; Rapsòdia per a orquestra - Orquestra Simfònica de Moscou, dir. Adriano (20-22 de maig de 2013 / 13 de maig de 2008, Gremi) (OCLC 918885990)
Simfonies núms 5 i 10 - Orquestra Simfònica de Moscou, dir. Adriano (2008, Gremi) (OCLC 637379339)
L'obra per a orquestra - Tomáš Nemec i Adrian Aeschbacher, piano; Bernadett Fodor, mezzosoprano; Claudius Herrmann, violoncel; Orquestra Simfònica de Bratislava; Orquestra Simfònica de Moscou, dir. Adriano (4 d'octubre de 1946 / 2003-2015, 11 CD Brilliant Classics) (OCLC 1102615656)
Referències
↑(en) Lukas Näf, « Biographie [archive] », sur www.musinfo.ch (consulté le 20 mai 2021)
↑(en) « Fritz Brun Complete Orchestral Works [archive] », sur www.brilliantclassics.com (consulté le 19 mai 2021)
↑Fritz Brun [archive] », Dictionnaire historique suisse (consulté le 20 mai 2021)
↑(en) Peter Palmer, « Brun, Fritz [archive] », sur Grove Music Online, 2001 (consulté le 27 mai 2021)
Bibliografia
Obres generals
Theodore Baker i Nicolas Slonimsky (trad. de l'anglès per Marie-Stella Pâris, pref. Nicolas Slonimsky), Dictionnaire biographique des musicians [«Baker's Biographical Dictionary of Musicians»], t. 1: A-G, París, Robert Laffont, coll. “Llibres”, 1995 (reimprès 1905, 1919, 1940, 1958, 1978), 8a ed. (1a ed. 1900), 4728 p. (ISBN 2-221-06510-7), pàg. 594.
Notes discogràfiques
((anglès)(alemany)) Adriano, "Fritz Brun: Una breu biografia i notes introductòries a les seves obres orquestrals", pàg. 5-60, Brilliant Classics (95784), 2017 (Llegir en línia [arxiu]) (ISBN 3-85531-006-8).
