Frederic Vidal va néixer al Passeig de Gràcia de Barcelona, fill de l'ebenista Francesc Vidal i Jevellí i de Mercè Puig i Buscó, ambdós naturals de Barcelona,[3] i germà de la pintora Lluïsa Vidal i Puig, nascuda el 1876. Va heretar la feina del seu pare, però adaptant-se als nous temps i als nous gustos de la clientela de l'època. El 1898 el seu pare el va enviar a Londres a formar-se a la Cloisonné Glass Company, on hi va estar un any, portant posteriorment al taller del seu pare la tècnica del vitrall cloisonné, una innovació de gran repercussió i curta durada, ja que la producció només va abastar de 1899 a 1904. Als tallers Vidal no tan sols es varen produir vitralls cloisonné plans per a portes i finestres, sinó tota mena d'objectes decoratius com llums, pantalles i mobles.[4]
El 1904, Frederic Vidal va marxar a l'Argentina on va viure 9 anys. En tornar va abandonar tota activitat artística. No consta quina va ser la seva activitat durant l'estada sud-americana, si bé un taller vitraller anunciava vitraux cloisonné el 1914, la qual cosa fa pensar que hi podria haver tramés la tècnica als artesans locals.[5]
Del taller de la seva família van sortir diferents moblistes i decoradors com Antoni Rigalt, Gaspar Homar o Santiago Marco, deixebles tots dos de la Casa Vidal.
↑Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 212. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
