Frederic I de Baden (Karlsruhe1826 - Mainau1907) va ser un gran duc de Baden des de l'any 1858 i fins a la seva mort quaranta-nou anys després, l'any 1907.
L'any 1852, Frederic esdevingué príncep regent del Gran Ducat a causa de la malaltia mental que patia el seu germà i gran duc Lluís II de Baden. Així, des de 1852 i fins a l'any 1856 exercí la regència. L'any 1856, Frederic esdevingué gran duc tot i que no seria fins a l'any 1858 que el seu germà moriria. D'aquesta manera, Frederic I, igual que anys després el rei Lluís III de Baviera, esdevingué gran duc.
Durant el seu llarg regnat, gairebé la meitat d'un segle, a Baden s'hi reforçà la monarquia constitucionals en tant que el Parlament guanyà protagonisme en detriment de la Corona. L'any 1904 s'establiren les eleccions directes per l'elecció de la Cambra Baixa del Gran Ducat. Durant el regnat de Frederic també s'aprovà el matrimoni civil.
El gran duc tingué un paper relativament determinant en el procés d'unificació d'Alemanya sota la figura del seu sogre, el kàiser Guillem I de Prússia. Frederic liderà el grup de sobirans alemanys presents al Palau de Versalles en el moment formal en què es produí la unificació que la guerra francoprussiana de 1870 havia establert de facto.
El 28 de setembre de l'any 1907 morí a la seva residència d'estiu a l'illa de Mainau.